Aquesta setmana estic sense inspiració. De manera que, esperant a les "muses", ha arribat a les meves mans aquesta reflexió que m'ha agradat i he pensat podria cobrir la meva falta d'inspiració, i per això us la ofereixo. Gaudir-ne.

Et desitjo lo suficient...

Fa poc temps quan estava a l'aeroport vaig escoltar per casualitat una conversa entre mare i filla que s'estaven acomiadant.

Quan van anunciar la partida del vol elles es van abraçar i la mare va dir:

"T'estimo i et desitjo lo suficient".

La filla va respondre: "Mare, la nostra vida juntes ha estat més que suficient. El teu amor és tot el que he necessitat. També et desitjo lo suficient". Elles es van saludar amb un petó i la filla va partir.

La mare va passar molt a prop d'on jo estava asseguda i vaig notar que ella necessitava plorar. Vaig tractar de no observar-la per no envair la seva privacitat però ella es va dirigir cap a mi i em va preguntar:

"Alguna vegada s'ha acomiadat d'algú sabent que era per sempre?".

Sí, ho he fet, vaig respondre. - Perdó per preguntar, vaig contestar, però per què aquest comiat és per sempre?

Jo sóc una dona vella, i ella viu molt lluny d'aquí. La realitat és que el seu pròxim viatge serà per al meu funeral.

Quan es va acomiadar d'ella vaig escoltar que li va dir "et desitjo lo

suficient".

A què es refereix?

Va començar a somriure.

Això és un desig que hem transmès de generació en generació. Els meus pares solien dir-ho. Ella va fer una pausa i va mirar cap amunt com si tractés de recordar en detall, després va somriure encara més i em va dir:

- Quan diem "Et desitjo lo suficient", és que volem que l'altra persona tingui una vida plena de NOMÉS lo prou bo per viure.

- Llavors, dirigint-se cap a mi, ella va compartir el següent com si ho estigués recitant de memòria:

"Et desitjo que tinguis suficient sol per mantenir el teu esperit brillant".

"Et desitjo suficient pluja perquè apreciïs encara més el sol".

"Et desitjo suficient felicitat perquè la teva ànima estigui viva".

"Et desitjo suficient dolor perquè les petites alegries de la vida semblin més grans".

"Et desitjo que tinguis suficients guanys que satisfacin les teves necessitats".

"Et desitjo suficients pèrdues perquè apreciïs tot el que posseeixes".

"Et desitjo suficients benvingudes perquè aconsegueixis suportar els comiats".

Després ella va començar a plorar i es va allunyar…

Es diu que: Es triga un minut en trobar una persona especial, una hora a apreciar-la, un dia per estimar-la, però tota una vida per oblidar-la.

Pren el temps necessari per a viure.

A tots els meus amics i éssers estimats, US DESITJO LO SUFICIENT..!

Autor desconegut.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC