A voltes amb la Llei de Dependència.

A primers de l'any 2007 la FEJUP-USOC va considerar fonamental el desenvolupament de la Llei de la Dependència de la gent gran, anomenat en aquell temps el "quart pilar de l'estat del benestar". També va manifestar en més d'una ocasió la seva preocupació per la vessant humana, social i laboral de la nova llei que naixia i en la qual es dipositava una infinitat d'esperances. Vam reconèixer que la nova norma era un pas endavant en l'atenció a les persones amb algun grau de dependència encara que considerem (ja llavors), insuficient el compromís pressupostari d'inversió en 8 anys (12.638 Milions de €) davant la magnitud del treball que calia fer i demanava un compromís inequívoc del conjunt de les administracions; estatal, autonòmica i local, per garantir l'estabilitat en el sistema proposat per la nova llei.

"La llei va arrencar sense diners suficients per finançar i els recursos destinats a les cotitzacions socials dels anomenats “cuidadors no professionals”  s'han carregat a la Seguretat Social".

Dèiem també, que des del punt de vista sindical, la nova llei hauria de generar oportunitats laborals en la prestació de serveis, i proposàvem estar vigilants en la qualitat del servei, i defensar els drets laborals dels nous professionals (formació, estabilitat, salaris dignes, etc.).

La Llei de Dependència va néixer amb la idea universal, com el sistema sanitari públic, encara que té copagament per part de l'usuari.

Tot just sis anys després no només no s'han cobert els objectius previstos sinó que el govern s'està negociant i plantejant una sèrie de qüestions que posen en perill la continuïtat de la llei com la coneixem.

Per començar, en els pressupostos generals de l'Estat, ja hi ha una retallada de 283 milions d'euros. Però no acabaran aquí aquestes retallades, ja que tenen previst modificar el copagament dels usuaris per una residència i "revisar les quanties dels ajuts econòmiques" que reben els beneficiaris per a la seva atenció (les cotitzacions a la Seguretat Social que paga l'Estat per cada cuidador familiar que es dóna d'alta en aquesta tasca, quan es va vendre com la via dels cuidadors per completar cotitzacions i tenir en el futur accés a una pensió).

Això, diuen, també es "revisarà", a part d'un nou ajornament, fins a 2014, de l'entrada en el sistema de protecció als dependents moderats, els més lleus, que ja havien patit l'aturada del calendari i que a aquest pas, en no atendre'ls com cal, arribaran a dependents greus, amb un alt cost personal i econòmic. Es calcula que els dependents moderats són actualment prop de 400.000.

Aquests dies s'està discutint la inclusió (per decret llei), de l'habitatge de l'usuari com a patrimoni a partir del qual definir el copagament d'una plaça de residència, cosa que sembla gairebé segur, per determinar la capacitat econòmica de la persona dependent. Es tindrà en compte la seva renda i el seu patrimoni, en el qual s'inclou un 5% del valor cadastral del seu habitatge.

Un altre tema no menys important, que es discutirà la propera setmana, és l'eliminació dels dos nivells en què es divideix cada grau de gravetat de la dependència (només hi haurà grau 3, grau 2 i grau 1, aquest últim el de menor gravetat).

En aquesta avaluació que fa el Govern de la llei, hi ha un total descontentament amb la realitat. Les persones amb gran dependència s'han multiplicat sobre les previsions prèvies el 2007, passant de 205.915 previstes a 431.811 valorades en l'actualitat. Pel que cal assenyalar que les previsions es van fer malament, i no que la realitat sigui incorrecta.

Corren temps dolents per a tots però per la gent gran, després de tota una vida de treball i molts sacrificis, el veure tractats com a "problema" i que els seus governadors tractin de treure els seus escanyolits estalvis (amb el copagament per recepta), és simplement vergonyós que en ple Any Europeu de l'Envelliment Actiu on s'omplen la boca en pro dels majors, i les paraules no van acompanyades dels fets.

Ramiro Lozano

JUBILATS-USOC