Dia 

dels 

Avis.

El passat dijous 26 de juliol, festivitat de Sant Joaquim i Santa Anna, es va celebrar "El dia dels Avis", i contràriament al que podria semblar, no va ser el comerç ni les grans cadenes de magatzems que van impulsar aquesta, crec que encertada, celebració. Va ser el papa Joan Pau II qui va recomanar dedicar aquesta data per honrar als avis, persones tan importants i estimades en el sí de la família. Hi han dies dedicats per a tot, però en el cas dels avis, què menys que dedicar-los un dia especial d'afecte i proximitat a l'any per agrair tants esforços i il·lusions posats en els seus fills, néts i besnéts.

  

Totes les persones necessitem afecte i comprensió, per sentir que se'ns té en compte.

Va ser el mateix Joan Pau II, en la seva Carta a l'ONU farà uns deu anys, que escrivia: "Cal que es consideri l'ancià en la seva dignitat de persona, dignitat que no minva amb el passar dels anys i amb el deteriorament de la salut física i psíquica. La gent gran no han de ser considerats com un pes per a la societat, sinó com un recurs que pot contribuir al seu benestar".

Si hi ha algun fenomen que la crisi ha destapat, és el gran valor que tenen els avis a hores d'ara, la qual cosa s’oblida massa sovint però que davant la crisi econòmica que estem travessant, els avis han respost al seu vincle amb la família que s'intensifica i creix en les dificultats. Sempre estan disposats i sempre disponibles per tenir cura dels néts, moltes vegades cada dia i per llargues jornades; per ajudar els fills amb la hipoteca de la casa; per omplir-los el rebost o el dipòsit de gasolina, o per ajudar-los quan arriba l'assegurança del cotxe o les despeses de llibres dels nens.

Segons enquestes realitzades recentment, gairebé un 40% dels avis comparteixen la seva pensió perquè la família pugui arribar a final de mes, el que fan amb satisfacció perquè puguin tirar endavant. També diuen les enquestes, que els avis espanyols gaudeixen més ara que quan van ser pares; juguen més amb els seus néts del que ho feien amb els seus fills. I una de les enquestes revela que gairebé el 50% porta algun regal als seus néts quan els visita, encara que sigui un petit detall.

 

Aquest mateix informe assenyala que la relació amb els seus néts és, sobretot d'afecte, diversió i aprenentatge, les activitats que més realitzen quan estan junts destaquen passejar, anar al parc, jugar i llegir contes. Només un 2% declaren que els produeix una mica d'estrès fer-se càrrec dels seus néts.

Hi ha altres moltes dades que demostren que els avis són un gran exemple de solidaritat intergeneracional. Crec que la societat es va adonant de la utilitat dels avis i que la seva funció és molt important, i que no solament l'avi ajuda, que ja ho feia anteriorment sent el cangur dels seus néts, sinó que també s'ha convertit en educador, en banc i en rebost de la família.

Ara cal demanar a aquesta mateixa societat que agraeixi, valori i que no abusi de l'ajuda i afecte que generosament rep dels avis.

Per tot això, perquè l'ajuda dels avis és sempre incondicional, altruista, sense límits i inestimable, mai està de més un dia com aquest per agrair la seva gran tasca.

Felicitats, avis i àvies!

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC