Hola a tots, espero que hagueu gaudit d'aquest temps de vacances, i torneu disposats a iniciar el nou curs amb nous reptes i il·lusions.

La síndrome post-vacacional

• Aquest escrit, (esborrat per error), correspon al 21-09-2012

 Un comentari d'un lector (o lectora), al meu últim bloc titulat "VACANCES", em comentava que "... la paraula vacances convida a pensar en el relax, a un canvi d'aires, a reposar forces per a l'hivern, però desafortunadament (es lamentava), no tots disposem de les mateixes condicions físiques, mentals, econòmiques, etc. i per tant el retorn és molt dur i per això hi ha persones que pateixen depressió post-vacacional, no perquè siguin uns ganduls i no vulguin reincorporar-se a la feina sinó perquè l'objectiu de les anhelades vacances no ha estat complert i han de reincorporar-se amb l' cansament i la frustració"...

Seguia comentant "... Els Jubilats no estan tot l'any de vacances però és cert que poden disposar del seu temps sense estar subjectes a horaris i obligacions que no desitgin, de manera que la vida els premia l'esforç ja realitzat en la seva etapa d'activitat laboral, una altra cosa és com ell o ella ho aprofiti".

Aquest comentari, que agraeixo a l'autor desconegut, m'ha portat a enfocar i escriure sobre el tema post-vacacional.

El retorn de les vacances és l'època de la síndrome post-vacacional, malestar que provoca el fet d'haver de tornar a la rutina i al treball. La desil·lusió de les esperes no satisfetes, la comparació i la situació social, provoca sentiments de solitud, apatia i ansietat.

 

Però, ¿hi ha la síndrome post-vacances?

Una consultora divulga que el 53%, aproximadament, dels espanyols es reincorporen a la feina amb normalitat. Per contra, més del 46% asseguren que pateixen ansietat o depressió en tornar a la feina. Realment, hi ha la síndrome post-vacances? Hi ha dues teories respecte a aquest tema: una que afirma la seva presència i una altra que atribueix aquests símptomes a un mer desajustament temporal.

Les persones que pateixen aquesta síndrome pateixen canvis que donen lloc a un malestar general important, amb una repercussió sobre la seva qualitat de vida.

Tanmateix, es pot afirmar que no és una malaltia, i molt menys una depressió, sinó un desajustament de l'organisme quan la realitat no s'adapta a les nostres expectatives: voler disposar del treball ideal i adonar-se que se segueix sense ell o, haver de tornar a la rutina de la feina quan en realitat un desitja altres mitjans de treball o descansar per més temps, etc. és el que produeix aquesta síndrome, ja que durant les vacances tendim a eliminar les informacions que generen ansietat, cosa a la que ens hem d'afrontar en tornar de vacances.

Per evitar o minimitzar aquest malestar, els especialistes aconsellen mantenir una actitud positiva, dedicar temps per a l'oci diari, i incorporar-se a la rutina de la feina de manera gradual i, si és possible, dividir les vacances.

Admès que per a algunes persones sí existeix la síndrome post-vacacional... com superar aquesta síndrome?

Segons els tècnics, l'anomenat síndrome post-vacacional és transitori i es dilata al llarg d'un parell de setmanes. Per superar-ho, el millor és mantenir una actitud positiva.

Resulta més fàcil, si se segueixen uns senzills consells:

• Bona planificació del temps: prioritzar les tasques, ja que no cal intentar abastar de cop tots els temes pendents.

• Combinar una vida personal gratificant: prendre el sol, passejar, quedar amb els amics, llegir un llibre... petites coses que permetin desconnectar i afrontar el treball pendent.

• Una dieta adequada i practicar esport: aquests dos hàbits es relacionen amb una millora d'estat d'ànim.

• Afrontar nous reptes: veure el que no ha funcionat fins ara per buscar alternatives i nous objectius reals i realitzables, ajudar a millorar l'ànim.

Sembla ser que l'anomenat síndrome post-vacacional és més una actitud personal en la forma d'afrontar la vida, per tant, espero, que aquests petits consells us serveixin per afrontar la vostra vida i els reptes del nou curs.

Pensa que el que tú no donis o no facis, ningú ho farà per tú.

Ramiro Lozano 
Jubilats-USOC