25 de novembre.

Eleccions al Parlament de Catalunya.

El proper diumenge tenim Eleccions al Parlament de Catalunya, és a dir, toca anar a votar com a bon ciutadà fidel a les seves obligacions... això és almenys el que esperen de nosaltres els polítics que es presenten a aquesta cita. Però què esperem nosaltres els ciutadans, dels polítics...?

Lamentablement el ciutadà, a part d'uns centenars, o milers d'il·lusos incondicionals, no espera res perquè està farts de confiar i veure que li prometen una cosa i d’alló promès, quan estan al poder, ja no se'n recorden.

Ho vam veure en el debat de diumenge passat a TV-3 que va acabar sense aclarir absolutament res, per contra van transmetre infinitat de dubtes i persisteixen les preguntes que la immensa majoria dels ciutadans es formulen sobre quines mesures prendran els representants polítics per sortir de la pitjor crisi econòmica i social que estem patit i que és el que realment interessa.

Per als polítics no som ciutadans sinó electors, vots, i com electors ens diuen el que ens agrada o volem sentir (alguns, no tots). Ells ho saben i actuen en conseqüència amb la finalitat que siguem fidels a "el seu programa», que indica que reivindiquen "un estat propi dins de la Unió Europea" quan tots sabem que el que estan buscant (i amagant), és la independència de Catalunya de l'Estat Espanyol.

També hi han partits que enfoquen la seva campanya amb el terme "dret a decidir", a través d'una consulta, que en realitat no serviria per res, mai podrem decidir quedant limitats només al "dret a opinar".

A Catalunya, els catalans ("són catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya"), ja som prou grans per parlar de tot civilitzadament... fins i tot d'Independència. Ara bé, no es pot suportar que pretenguin tractar-nos de ximples prometent l'or i el moro i pretendre que ens creguem que la independència d'Espanya ens portés a una nova Arcàdia. La Unió Europea fa quatre dies ha dit que una Catalunya Independent implicaria la sortida de la UE. Ens ho han dit, ens han explicat el que això significaria i amb quins problemes econòmics ens trobaríem? De tot això no diuen res.

Es diu també que Catalunya guanyaria sobirania... Ni com espanyols la tenim ja que cada vegada depenem més dels alemanys amb els que estem entestats fins al coll i els mercats que no desisteixen d’oprimir-nos.

Per acabar només dir que els polítics em semblen prestidigitadors, que fan que desviem l'atenció allà on els interessa que mirem, mentrestant els grans problemes: atur, educació, sanitat, pensions, etc, no s'afronten ni es dediquen a buscar fórmules per no enfonsar més a la classe mitjana treballadora que cada vegada és més pobre.

Senyors polítics, el diumenge 25 de novembre toca votar, anirem a votar per dret adquirit i desitjat durant molts anys, però juguem amb baralla nova i les cartes sense marcar... no pretenguin enganyar-nos, que som grandets i a hores d'ara no creiem en els Reis Mags.

Diguem "al pa, pa i al vi, vi" i després actuem en conseqüència.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC