CONFLICTE: 

 RAONS I EMOCIONS.

A totes les organitzacions es generen discrepàncies que poden conduir a un conflicte. Quan això passa s’encenen els sentiments de les persones immerses en desacord, la qual cosa fa que es posicionin en funció dels seu valors, interessos, emocions, idees, tot oblidant-se del motiu que ha iniciat l’enfrontament. Simplificant molt podríem dir que, en l’interior d’un conflicte, trobem raons i emocions.

En nom de la raó hi ha qui intenta obligar a una part del grup a acceptar una solució; aconsegueix els objectius, però la hostilitat es manté latent tot alimentant el desig de revenja. S’ha imposat la raó, tot obviant les emocions. D’altres vegades, hom intenta recórrer a una tercera persona amb la capacitat legal de decidir, com ara bé un inspector o inspectora de treball, un jutge o una jutgessa. Allò que dictamina aquesta tercera persona és també una solució imposada i, si els qui perden no ho accepten, la lluita continua. Una altre possibilitat bé donada pel fet que es negui que existeix un problema. Això permet que s’enroquin les posicions dels grups enfrontats, tot guanyant terreny les emocions.

Una bona sortida pot ser intentar una negociació entre les parts. Crear el clima adequat, no tancar-se en banda i permetre que al cap i a la fi tots sentin que han perdut una mica i alhora han guanyat . Ha vençut la raó i s’han apaivagat les passions.

De vegades la negociació no es possible donat que el conflicte és molt avançat; Aleshores cal pensar en la ajuda d’un mediador o mediadora. La mediació es pot iniciar si hi ha una voluntat de trobar solucions i si hi ha disposició per parlar i alhora escoltar.

Hi ha casos en què intervenir és difícil. Són aquelles situacions on ja s’han oblidat les raons per les quals va començar la pugna i aquestes s’utilitzen com a excusa per a mesurar les forces entre dos o més poders (exemples: empresa-comité, governs de dues nacions, seccions sindicals, famílies enfrontades...). Les conseqüències poden ser imprevisibles i la solució pot arribar per esgotament, o perquè hi hagi membres del grup que inicialment donaven suport i deixen de fer-ho: ja no es plantegen qui te raó, ni quines són les raons, volen acabar amb aquest malson...Un conflicte esgota emocional-ment a aquells que hi participen i fa que puguin sorgir les pitjors conductes humanes.

 En una fase molt avançada d’un conflicte cal aturar-se i reflexionar els motius que van iniciar-lo. Cal fer una reconstrucció dels fets i prendre decisions perquè deixin d’alimentar-lo. No és bo pensar en culpables, i si en possibles sortides. En aquest punt podem començar la negociació i/o una mediació, sempre i quan els interessos legítims de les dues parts confrontades quedin molt clars, si no fos així, tornaríem a iniciar el conflicte amb una pèrdua de temps considerable.

Un cop superat el conflicte , el temps atorgarà a cadascú la seva responsabilitat, ja que amb els anys, mesos, setmanes... s’obliden les emocions i apareixen les veritables raons que el van generar.

                                                                                  Núria Farrús

Secretària de Salut

 Laboral de la USOC