Els pensionistes no callem, però els polítics ens ignoren.

Es van acabar les festes de Nadal i ja ficats en el Nou Any 2014 reinicio el Blog amb cert desànim per com som tractats els grans, jubilats i pensionistes, que ens hem de conformar amb aquest anunciat 0,25% d'increment de les nostres pensions, mentre els polítics segueixen amb les seves prebendes i privilegis.

Un dels pilars en què s'estan recolzant les famílies i ciutadans en general davant situacions de crisi i precarietat com la que estem vivint, és l'ajuda que reben de pares, avis, en general familiars que estan cobrant una pensió. La reforma aprovada pel govern, malgrat l'oposició en contra, va a reduir encara més la nostra capacitat adquisitiva amb aquest sistema de pensions, alhora que es mantenen intactes les privilegiades pensions dels polítics.

Tot i la reforma de pensions, els diputats, senadors i eurodiputats... mantenen els seus privilegis.

La parafernàlia del discurs polític arriba a afirmar que l'únic que s'està fent és "ajustar el valor de les pensions a l'esperança de vida i a la quantitat de perceptors de les mateixes", però això no és cert. Estan gastant els diners que sostreuen als treballadors per a la seva pensió futura perquè els serveix com a excusa per amagar el fracàs econòmic al que està portant la seva gestió de la crisi que paguem, com sempre, les classes més humils.

La situació social no pot ocultar-se per més temps. Creu Roja denuncia en el seu últim informe, el que ja sabem, els majors són els que estan sostenint de forma abnegada les conseqüències de l'atur a les famílies. Afirma que un de cada quatre viu en una llar amb tots els membres desocupats i sense rebre cap tipus d'ajuda. Són 420.000 llars les que viuen gràcies a la pensió de l'avi, segons denuncia Creu Roja.

Continua el portaveu de la Creu Roja, insistint que els pensionistes són un mur de contenció social. Aquest factor, juntament amb la diversitat dels que reben ajuda - fills (59,8%), néts (12,8%) i altres familiars (9,8%) - explica l'aparent calma dels ciutadans davant la tremenda situació de l'atur. Tot això, a més, a costa de la seva salut, un 38,3% dels majors malalts ha tingut problemes relacionats amb la seva salut. El 17,7% ha trobat problemes per sufragar les medicines no cobertes per la Seguretat Social i el 9,7%, per afrontar el copagament dels medicaments que necessita. «L'impacte d'aquest cost per a una pensió de 300 euros són molts diners», han denunciat.

La reforma de les pensions que ha prosperat al Congrés manté les prerrogatives dels seus diputats. És una secreta solidaritat grupal: cap dels parlamentaris intervinents va parlar ni va fer esment durant el debat a la seva situació privilegiada, per la qual aconsegueixen la pensió màxima amb només set anys cotitzats. Aquest avantatge respecte a la resta dels ciutadans se suma a d’altres avantatges fiscals, ja que deixen de tributar del seu sou gairebé un 30% i a la Llei de l'IRPF figuren en el seu article 17.2 (apartat b) les seves exempcions per ser polítics: els beneficiaris són, segons aquesta llei, "els diputats espanyols al Parlament Europeu, els diputats i senadors de les Corts Generals, els membres de les assemblees legislatives autonòmiques, regidors d'ajuntament i membres de les diputacions provincials, cabildos insulars o altres entitats locals". I a més ho escandalós avui és que les seves pensions, a les que arriben en el seu valor màxim amb només els esmentats 7 anys cotitzats poden, fins i tot, compatibilitzar amb altres pensions més, per a més escarni cap a la resta dels ciutadans.

La reforma la va aprovar el govern en solitari però sobre tota aquesta rastellera de privilegis res diu l'oposició. L'anterior govern va retardar l'edat de jubilació als 67 anys, i va arribar a congelar les pensions el 2011. Les propostes per fer sostenible el sistema, es limiten a centrar-se en el "Pacte de Toledo", acord semi secret entre tots per assaltar la caixa del Fons de Pensions cada vegada que els falti diners per mantenir el seu malbaratament d'Estat. Malgrat tot, els polítics se salven a costa de no augmentar les pensions al ciutadà... no és cert això últim, se'ns fa un increment del 0,25%... a veure en què ens ho gastem.

En canvi, la situació de les seves pensions els garanteix no veure’s afectats mai per les dures retallades que està vivint la resta de la ciutadania. Els polítics acorden mantenir la seva pensió màxima amb només 7 anys cotitzats mentre retallen totes les altres.

Nota:

Possiblement la propera setmana no podré mantenir la cita setmanal amb vosaltres. Una petita intervenció quirúrgica m'ho impidirá, res d'importància, però si prou com per tenir-me uns dies fora de "circulació". En quan pugui tornaré a estar amb vosaltres a través del Blog.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC