Què és la Deflació... com ens afecta?

 

En economia, la deflació, és la baixada del nivell dels preus de béns i serveis de forma generalitzada i prolongada en el temps. Segons el Fons Monetari Internacional, com a mínim durant dos semestres. Respon a una caiguda en la demanda de béns i serveis i pot tenir conseqüències més negatives que la inflació.

Oblidada durant alguns anys al nostre país, ara dóna indicis que pot instal·lar-se de nou en l'economia espanyola. Això és el que deixa entreveure un recent informe del Fons Monetari Internacional (FMI) que assenyala que som el país de la Unió Europea amb major risc de caure-hi. Però, què és la deflació? M'he dedicat a "investigar" una mica i això és el que he esbrinat: La deflació és una baixada generalitzada i prolongada del nivell de preus de béns i serveis, i es desenvolupa davant d'una caiguda de la demanda.

La causa és que la deflació es produeix quan l'oferta de béns i serveis al mercat de consum, és superior a la demanda: el sector empresarial es veu obligat a reduir els preus per poder vendre la producció i com no ven es veu obligat a acumular estocs. Aquest desajust entre oferta i demanda pot venir per dos motius: Primer. Insuficient demanda per falta de mitjans econòmics per consumir. Segon. Excés de l'oferta.

Aquesta situació, la deflació, pot desencadenar un cercle viciós: en baixar els preus dels productes de mercat, la quantitat de coses que podem comprar amb la mateixa quantitat de diners és més gran. Els nostres diners reals augmenten.

 Els desavantatges. La perillositat d'aquesta situació prové del fet que

és difícil sortir d'aquesta situació ja que es crea un altre cercle viciós pel qual a boca de demanda, les empreses veuen reduïts els seus beneficis en haver de reduir els preus per aconseguir vendes, com a conseqüència d'això, han de reduir costos, el que significa que han de retallar empleats. A la vegada, si hi ha gent que es queda a l'atur, la demanda seguirà disminuint ja que aquests deixaran de comprar.

Tot i les dades de l'FMI, des de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) asseguren que tècnicament no es pot parlar de deflació fins que no es registrin "sis mesos consecutius amb taxes negatives de la inflació subjacent". La nostra economia va protagonitzar dos mesos consecutius sense que creixessin els preus, amb una baixada del 0,1 % al mes de març i un estancament al febrer (0,0%). Però en el mes d'abril va ser menys inquietant, en situar-se ja en terreny positiu (+0,4 %). Sembla que la Setmana Santa, va ajudar a l'acceleració dels imports.

Com ens veuríem afectats d'assentar-se aquesta situació de deflació?

• Els seus primers efectes són una caiguda generalitzada del nivell dels preus de béns i serveis. Hi ha avantatges per al consumidor, ja que gairebé tot serà més barat.

• Però aquesta situació detecta una caiguda general de tota l'economia, i les empreses, per cobrir els seus costos de producció, han de abaratir els seus preus, amb una contenció (si no regressió) en el nivell de salaris dels seus treballadors.

• Per a determinats béns (immobles, cotxes, electrodomèstics...), es crea una sensació entre els consumidors que els preus poden seguir caient i tindran oportunitat per comprar a millor preu més endavant. Això retreu el consum.

• De ser perllongada la deflació, les persones hipotecades podrien veure’s perjudicades en pujar els interessos d'aquests productes de finançament.

Resumint: que si puja la inflació els perjudicats som els consumidors perquè encareix els productes i tot s'encareix. Menys diners per consumir.

De la mateixa manera, si la inflació baixa (entrem en deflació), els perjudicats seguim sent els mateixos, tenim més poder adquisitiu i els nostres diners valdran més, però hi haurà més reajustaments i atur generalitzat.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC