dissabte, 14 de juliol del 2012





La Crisi i les "mesures" 
del Govern.


Es defineix com a crisi el període o situació en el qual la normalitat perd la seva condició donant pas als canvis bruscos i dificultats.

La crisi pot afectar a una persona, a un grup, a una institució o en el cas que ens ocupa a un país sencer, fins i tot a diversos països, és a dir, ningú està exempt de patir una situació així, ja que si la crisi no l'afecta personalment per un tema en particular pot ser que en afectar tot l'estat, aquesta acaba per imbuir-lo en el problema.

Hi ha infinitat de crisi, de govern, de treball, econòmica, de nervis, etc. però totes afecten la majoria dels éssers humans.

La crisi econòmica que ens ocupa es caracteritza per una situació summament depressiva de l'evolució econòmica en què prima la recessió. En una recessió, la manca d'oferta laboral (que per mi és el principal problema) i la forta caiguda en el consum, són les dues qüestions més clares i generadores d'un escenari crític.

El Govern ha tornat a apel·lar a la dramàtica situació de l'economia per justificar les dures mesures que suposo, no ha tingut més remei que prendre, però les famílies, els aturats, els funcionaris i els pensionistes, com sempre, som els principals perjudicats.

La reforma de la Llei de la Dependència aprovada aquest passat divendres, reduirà un 15% la paga als cuidadors familiars dels dependents, a fi d'estalviar 285 milions d'euros, i contempla la simplificació de dependència a tres graus prorrogant a dos anys el temps perquè aquelles persones, que encara no se'ls hagi reconegut un grau de dependència, rebin una prestació.

Una persona dependent que necessita una prestació econòmica la necessita ja! Perquè d'aquí a dos anys, potser i per desgràcia, que ja no li faci falta.

També ha aprovat un reial decret que modifica l'aportació dels usuaris al sistema establint un copagament, en funció dels seus ingressos, que inclourà als dependents amb discapacitat, és a dir, es tindrà en compte el patrimoni (l'habitatge o finques) a més de la renda. Amb aquesta mesura, es tractarà d'aconseguir un sistema "més just, equitatiu i solidari" de manera que "aporti més el que més té" fins arribar al 90% del servei. No obstant això, les persones dependents amb ingressos per sota de l'IPREM (indicador públic de renda d'efectes múltiples, que són 532,51 € al mes), no hauran de pagar res per l'atenció.

La pujada de l'IVA suposarà un important fre per al consum i un creixent malestar social per un nou cop de destral que se suma a altres sacrificis com la pujada de l'IRPF, el copagament farmacèutic, les retallades als funcionaris, als pensionistes i als aturats com a part de les garanties per salvar la banca.

No entenc d'economia més enllà del domèstic, que com en moltes llars, és la dona l'encarregada de la seva organització i control. Així que no sé, ni puc opinar sobre si el rescat a la banca és o no necessari. El que si sé és que aquesta crisi en la qual tots ens veiem afectats amb més o menys gravetat l'estem pagant tots cada dia, i per la nostra situació de pensionistes, ens costa més cobrir les nostres necessitats.

I finalment, com dic al principi, hi ha les crisis nervioses, que són aquelles que es produeixen com a conseqüència d'alguna situació traumàtica com aquesta, que van provocant depressió o ansietat en qui la pateix, fent necessària i immediata la seva atenció mèdica.


Ramiro Lozano
Jubilats-USOC 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada