Aturats als 50 anys.

Abans d'ahir es va celebrar el 1r de Maig, la festa dels treballadors...

Motivat, per una banda, per aquesta efemèride i per l'article de la setmana passada de Carme Prats a Persones Grans amb Opinió, avui he decidit seguir parlant del mateix tema perquè que crec que dóna molt de si.

La premsa  abans d'ahir parlava més de la derrota del Barça que de l'1 de Maig. Per cert molt festiu, nombrós i reivindicatiu, a part, és clar, de les declaracions i la foto de rigor, de secretaris generals dels anomenats "sindicats majoritaris". Demà passat, l'altre i l'altre, seguirem igual o pitjor que avui, malgrat les declaracions grandiloqüents. Alguna cosa està fallant en la nostra societat i cal alguna cosa més que dir que estem indignats amb la crisi i la forma de governar que tenen els polítics que hem elegit, (o han triat altres, perquè ara resulta que ningú va votar al partit que està en el poder).

L'article 14 de la Constitució Espanyola diu que: "Tots els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social"... Jo dic que no tots.

Sembla que al voltant de 950.000 aturats espanyols ronden aquesta maleïda edat dels 50 anys, dels quals una majoria tenen un perfil laboral i estudis prou qualificats. El que confirma l'opinió de molts especialistes que: malgrat l'experiència i la qualitat que donen els anys, la principal causa de discriminació per contractar persones d'aquesta edat continua sent, precisament, l'edat, per sobre de qualsevol altra qüestió, física, religiosa o de procedència.

És preocupant que els joves, en acabar els estudis, no trobin un lloc de treball en el camp laboral on desenvolupar allò que s’ha après, però quan això els passa als que tenen una família ja formada, és una desgràcia. Crear una família suposa compromisos i obligacions als quals no es pot fer front si s'està a l'atur, el que s'agreuja quan es deixa de cobrar el subsidi. Si treballa la parella tot és més suportable, si no és així, es converteix en una tragèdia en què l'única solució és recórrer als pares i Càritas. Els més desgraciats rebusquen en els contenidors.

Quan és citat a una entrevista de treball i es mostra el currículum, en el primer que es fixen és en la data de naixement, i la resposta és sabuda: "Moltes gràcies, però no reuneix el perfil que requereix l'empresa", "Ja l'avisarem". El treball s'hauria d'oferir a la persona amb la capacitat suficient per desenvolupar-lo. Però notes que a poc a poc, l'edat et va aparcant i excloent de la societat.

Alguns especialistes en el món laboral afirmen que, fins i tot en plena crisi i amb un alt atur, hi ha experiències empresarials que comencen a posar en valor les aptituds diferencials dels "sèniors" en l'exercici del treball.

Un total de 761.000 jubilats alemanys, 120.000 d'ells majors de 75 anys, treballen en un "minijob" per necessitat o per mantenir-se actius, amb un increment del 60% des de l'any 2000, segons dades recollides el 2011.

Molts volen treballar perquè se senten en forma", declara Holger Schäfer, expert en mercat laboral de l'Institut de l'Economia Alemanya (IW), qui comenta que una gran part d'aquestes persones en edat de jubilació compten amb una elevada qualificació.

Afegeix que "això indica que les necessitats financeres no són en molts casos el motiu principal" per seguir treballant, tot i haver superat els 65 anys d'edat.

Per contra, Ulrike Mascher, presidenta de l'organisme social Vdk, assegura que la majoria dels 120.000 majors de 75 anys que practica un "minijob" "no són precisament professors universitaris que volen treballar més temps". "Es tracta més aviat de jubilats que reparteixen diaris, omplen les prestatgeries de supermercats i practiquen altres oficis poc atractius per millorar les seves pensions", assenyala l'experta, per a qui augmenta el nombre de persones a qui no els arriba la seva pensió per viure.

Per a mi això no és més que l'explotació de la necessitat humana i una forma d'economitzar en pensions. I, o molt m'equivoco, o no trigarem molt en veure aquest tipus d'ofertes al nostre país.

Una societat que deixa fora del món laboral a una població que té el deure de protegir crec que ha perdut el nord. Així que sembla que als nostres polítics de torn, aquests i als anteriors, els preocupen altres coses, l'atur juvenil, la prima de risc, la independència... i quaranta mil bestieses, però no es preocupen gens ni mica en crear llocs de treball.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC