SÓC PESSIMISTA?

Malgrat
tot normalment no sóc tan pessimista, ans al contrari davant de tota aquesta
porqueria de política que tenim, on només es consideren els diners i el
benefici del partit, jo penso que això no pot ser el final.
El
ser humà en la recerca d’un món millor i d’una vida més digna, sembla que no
pot i ha de conformar-se amb el que té. Però ho he dit i repetit que el dia en
que acabi aquesta crisi, el món i la vida no estarà al nivell on érem; s’haurà
fet un camí a la inversa. El món del treball serà molt diferent al que teníem
abans del 2007. S’hauran de tancar aixetes i saber restar. L’austeritat ens la imposaran
per grat o per força, i podrem recordar els dies passats com un paradís perdut.

Tots
anem caminat pel camí del tant-semenfotisme, que en una variant ens condueix a
mirar-nos a nosaltres mateixos, on trobarem el verdader tresor propi que ningú
ens podrà robar. Lentament veurem que van crear una tan
gran unflo a tot el que ens envolta, que ara convé, potser, panteixant una
mica, treure aire que igualment viurem.
Amb
tota l’exposició, es pot ser optimista?
Josep Maria Gràcia Sales
Jubilats-USOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada