13 desembre Santa Llúcia, la
porta del Nadal.
Des de molt antiga tradició, a Europa els universitaris començaven les vacances nadalenques exactament el 13 de desembre. La necessitat de donar temps perquè tot el que pogués viatgés al seu lloc d'origen per celebrar el Nadal (no existia TMB, els mitjans de transport eren les pròpies cames per a la majoria, i com a vehicles, l'ase, el cavall, el carro, la tartana, etc.), i el fet que la majoria fossin estudiants clergues relativament joves que continuaven la seva carrera eclesiàstica, feia que arribat aquest dia es tanqués la universitat per vacances. I començava el frenesí nadalenc.
Hi ha esdeveniments de la nostra història que ens poden agradar més o menys, però que aquí estan, any rere any. La penetració del cristianisme és un d'aquests esdeveniments fonamental de la història. Va ser posar el món al revés i convertir el negre en blanc i el blanc en negre.
El que per l'imperi romà era el pitjor, el naixement de la nova doctrina va fer sorgir una nova humanitat sobre la qual construir el món tal com avui el coneixem, caracteritzat pel principi d'igualtat davant Déu, i d'igualtat entre els homes, que civilment s'ha convertit en igualtat davant la llei.
Va ser una doctrina que, deixant de banda els
dominadors, que ja tenien els seus déus, es va ocupar de rescatar els que
vivien dominats per ells, els desvalguts, la immensa majoria esclaus, i els va
donar un déu a la seva mida. Un déu que per tornar-los la fe en si mateixos, es
va posar al capdavant de tots ells, naixent en la indigència i acceptant ser
condemnat a morir com un esclau.
No hi
ha un Nadal netament espanyol, anglès, francès, italià, americà del nord o del
sud... En qualsevol lloc del món el Nadal és una aglomeració o una síntesi de
costums i tradicions de molt diversos orígens: el més freqüent és que els grans
símbols (el Pessebre, l'Arbre, el Nen Jesús o el Vell bonàs que reparteix
regals, o els Reis Mags… o el Caga Tió a Catalunya) s'imposin per la seva
pròpia bondat i convisquin en harmonia ocupant tot l'espai geogràfic de
tradició cristiana, al costat de tradicions locals que es guarden i es fomenten
com un patrimoni cultural de gran valor.
Això és el que celebrem en el Nadal, embolicat en una bella història:
"Quan va arribar la plenitud del temps...
va néixer Déu... fet home... d'allò més pobre que havia... per rescatar tota la
humanitat des de baix de tot". Des de llavors la humanitat ha millorat,
cadascun de nosaltres estem millor en aquesta civilització d'origen cristià
que, (segurament), ho haguéssim estat en una cort romana, felicitem per això.
Els
símbols del Nadal com l'invent de Francesc d'Assís, el Pessebre, s'ha difós per
tot el món en diversos formats: des dels vistosos i artístics en què no falta
de res, fins a la realització més senzilla, que es redueix al
"Naixement": una construcció de fusta o suro en forma de portal o de
cova, en la qual figuren tan sols la
Verge, Sant Josep, el Nen, la mula i el bou, i que sovint
forma part de l'ambientació de l'Arbre.
L'Arbre, que s'ha convertit en el símbol més
universal del Nadal: en la seva forma més esquemàtica, un triangle adornat amb
llums i regals. Es tracta d'un símbol sagrat vingut dels pobles del nord
d'Europa. A Espanya l'arbre es va considerar durant molts anys com una abdicació
dels valors autòctons, de signe inequívocament cristià: per això va ser
combatut des de totes les instàncies.
Però és que es tracta, més que d'un símbol,
d'un autèntic objecte sagrat, tan antic com la pròpia humanitat. En l'Arbre de
Nadal venerem al nostre gran tòtem del regne vegetal, i li rendim culte.
Pel que fa a l'extensió geogràfica, és difícil nomenar països concrets, perquè és l'únic símbol totalment universal del Nadal: és present en els cinc continents, en totes les llars, encara que sigui en les seves formes més humils.
Em proposo descansar fins passades les festes, així que des d'aquest Bloc us desitjo a tots unes molt Bones Festes de Nadal i Any Nou 2014.
BON NADAL ..! BON ANY..!
Ramiro Lozano
Jubilats-USOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada