divendres, 7 de febrer del 2014



Per què la dedicació d'un dia a...


Sempre m'ha cridat l'atenció la dedicació d'un dia específic per tractar un tema, assumpte o qüestió. Jornada o Dia del treball digne..., tot tipus de treball és digne, el que no és digne és un seu salari de misèria o l'explotació en la jornada laboral, la seguretat o la sanitat laboral, però el treball sempre és digne.

Dia de la violència de gènere..., que mania de posar "cognom" a tot. Simplement hauria de ser dia de la violència... o contra la violència. D'aquesta manera sembla ser que només són violents els homes... doncs mira que hi ha dones violentes i amb mala llet. I també es troben molt casos de violència entre dos homes o dues dones, i són del mateix gènere!

La violència es combat amb l'educació i la formació de les persones.

Dia de la dona.., per què un dia especial per a ella... o per a ell... què es vol assenyalar o subratllar?

Dia de la gent gran. Per aquesta regla de tres haurà d'haver un dia de les persones joves... de mitjana edat... o dels rossos, o dels morens.

Entre aquests dies "especials", acompanyats de la "discriminació positiva" i altres perles no crec que s'arreglin aquestes mancances que tenim les "persones humanes". Un dia no és diferent d'un altre per més renom que se li vulgui donar. La discriminació no és ni positiva ni negativa, simplement és discriminació i les "persones humanes" són humanes pel fet de ser persones... més o menys bones, dolentes o més o menys formades, afectuoses, amables, etc.

Per això em crida poderosament l'atenció el voler celebrar un dia de l'eradicació de la violència masclista perquè hauríem de celebrar un altre contra la violència feminista, que sí senyor, existeix i n'hi ha i sinó que li preguntin a aquesta gran quantitat d'homes que, a sobre de deixar-los amb una mà darrere i una altra endavant, i treure'ls un bon pessic de la nòmina, els priven de veure i gaudir dels seus fills. Què és això discriminació positiva... o violència de gènere?

Es diu, i molts em podríeu contestar que, aquesta dedicació d'un dia a un tema determinat fa que la societat sigui més conscient d'una manca de la societat. O sigui ens fa prendre consciència encara que sigui per un sol dia.

Aquesta presa de consciència hauria d'estar tan fortament present a les nostres vides que el dia de la violència, de la dona, de la gent gran, de la terra, de l'aigua... etc, hauria d'estar arrelat a la nostra manera de ser, de viure i de comportar-nos cada dia.

La veritat és que dedicar un dia a una determinada causa, avui dia, no té cap sentit si l'endemà no ens recordem per res del tema. Dona la sensació que tenim una mala consciència de la nostra forma de vida que hem de redimir, i pensem que el dedicar un dia a alguna causa ens salvaguarda per a la resta de l'any. Si no és un esdeveniment o tema de molt renom o molt important, a la majoria de les persones ens passarà desapercebut o el considerarem de tan poca incidència que ni farem cas per considerar-ho una pèrdua de temps.


Ramiro Lozano
Jubilats-USOC

2 comentaris:

  1. Estoy de acuerdo con todo lo dicho, sobre los días destacados por cada causa. Es una manera de sacar el color a la gente con buena voluntad. Todos los días son necesarios, para enseñar, ayudar, acompañar, aprender de los más mayores por sus experiencias. Y al mismo tiempo ¡¡a ser humanos!! Que la humanidad esta olvidada

    ResponElimina