Dia Mundial de les 

Cures Pal·liatives.

 

Avui, dissabte 13 d'octubre de 2012, se celebra el Dia Mundial de les Cures Pal·liatives. És una celebració mundial, però sabem què són les cures pal·liatives?

La definició que fa l'OMS (Organització Mundial de la Salut), és la següent:

"Les Cures Pal·liatives són una manera d'abordar la malaltia avançada i incurable que pretén millorar la qualitat de vida tant dels pacients que afronten una malaltia com de les seves famílies, mitjançant la prevenció i l'alleujament del sofriment a través d'un diagnòstic precoç, una avaluació adequada i l'oportú tractament del dolor i d'altres problemes tant físics com psicosocials i espirituals".

 

Recordo que vaig prendre contacte amb el tema de les Cures Pal·liatives, fa uns tres anys durant les III Jornades, Dret a Morir Dignament "Dret a Escollir" organitzades per l'Ajuntament de Barcelona, Drets Civils i l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya. Va voler recollir en un ambient de discussió social i participació dels assistents, el dret a la dignitat en el moment de la mort sense dolor físic ni sofriment psíquic innecessari.

Em va impactar la ponència del Doctor José Ricarte, metge de família i màster en Bioètica, que va realitzar la seva tesi sobre els drets de les persones en situació terminal (premiada per la Fundació Grifols). La sensibilitat tan especial que transmetia pel seu interès per la part humana de la salut va calar profundament en l'auditori.

Cada any, el segon dissabte d'octubre, se celebra un dia d'acció unificat per celebrar i donar suport a malalts terminals i cures pal·liatives a tot el món. El tema d'enguany és: "Viure fins al final: cures pal·liatives per a una població que envelleix" posant el focus en el desenvolupament demogràfic present, caracteritzat per un notable envelliment de la població mundial, la qual cosa redunda en una major demanda de cures pal·liatives per part dels ciutadans.

Els objectius d'aquest Dia Mundial de les Cures Pal·liatives, a part de recaptar fons per donar suport i desenvolupar els serveis pal·liatius, i augmentar la consciència i comprensió de les necessitats físiques, emocionals, intel·lectuals i espirituals, de les famílies i persones que viuen amb una malaltia terminal o degenerativa, és també, compartir la visió per augmentar la disponibilitat de les cures pal·liatives a tot el món mitjançant la creació d'oportunitats per introduir-les al diàleg de la societat.

La filosofia de les cures pal·liatives va començar a Londres, al voltant de 1970, quan la doctora Cicely Saunders, va promoure un primer centre mèdic dedicat a l'atenció de malalts terminals que va ser referència per a tothom i que ràpidament es va estendre, primer pel món anglosaxó, i després per la resta d'Europa i altres països. En els seus orígens va ser palesa la profunda essència cristiana de les cures pal·liatives.

Les Cures Pal·liatives han de ser un dret i no un privilegi.

A Espanya, l'OMC (Organització Mèdica Col·legial) recorda que totes les persones tenim dret a una assistència sanitària de qualitat, científica i humana de manera que l'assistència al dolor del pacient al final de la vida "no s'ha de considerar un privilegi, sinó un dret".

El progressiu envelliment de la població i l'augment del nombre de persones amb malalties cròniques o degeneratives, donen lloc a un nombre creixent de malalts que pateixen al final de la seva vida un patiment intens. "Afortunadament, la tendència a la majoria de països europeus és incloure la medicina pal·liativa com a part de la cartera de serveis dels programes nacionals de salut", assenyalen des de l'OMC.

Segons el parer de l'OMC, lamentablement, el desenvolupament de les cures pal·liatives a Espanya "no ha estat homogeni, a causa de l'adopció de models diferents i, sobretot, a un grau d'execució molt variable".

 

Entre els aspectes que reclama l'OMC per avançar en la qualitat de les cures al final de la vida estarien: l'obligació ètica d'informar el malalt del seu diagnòstic i pronòstic, l'aplicació de les cures pal·liatives "des de tots els àmbits assistencials", així com el parlar explícitament i amb claredat de sedació terminal o sedació en agonia.

Un tema dur però que és present en el nostre entorn, encara que no ho veiem. Que aquest escrit ens serveixi com a reflexió d'una realitat que hi és.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC