LA GENT GRAN I LES TIC

(Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són inqüestionables i estan incrustades en el nostre viure diari, formen part de la cultura tecnològica que ens envolta i amb la qual hem de conviure. Amplien les nostres capacitats físiques i mentals. I les possibilitats de desenvolupament social.

Podem dir que COMUNICACIÓ és la transmissió de missatges entre persones. Com a éssers socials les persones necessitem comunicar-nos, a més de rebre informació dels altres, per saber més d'ells, expressar els nostres sentiments, pensaments, i desitjos, coordinar els comportaments dels grups en convivència, etc.
 

Molt hem canviat la gent gran des que utilitzem el telèfon mòbil com a mitjà de comunicació. Ens ha donat autonomia i independència per viure la nostra pròpia vida sense perdre, en un moment donat, la capacitat de posar-nos en contacte amb la família i els uns amb els altres.

Amb la generalització d'aquest ús s'han acabat amb molts aïllaments forçosos de relació. Avui dia amb només marcar un número ens posem en contacte amb els éssers estimats.

L'ús per part dels majors de les noves tecnologies és cada vegada més important per al seu normal desenvolupament, en la vida quotidiana i de relació. Tanmateix encara el percentatge d'aquestes noves tecnologies  és  escàs  i  no  arriba als nivells òptims desitjats en la gent gran.
 

La majoria de la gent gran no fem servir les funcions avançades dels telèfons mòbils, més de la meitat no envien ni reben missatges; altra meitat no ha utilitzat la funció de fotografies i el 67% diu saber poc dels mòbils tàctils.

Els principals obstacles de la gent gran (en general) per accedir al 100% de les prestacions del mòbil són les dificultats d'aprenentatge, una actitud negativa prèvia, i el nivell d'estudis, que en aquesta franja de la població no sol ser massa elevat.

En línies generals, per les persones de certa edat, la tecnologia, les novetats i els canvis suposen una sèrie d'incerteses. Els factors principals que expliquen aquestes reticències són, d'una banda, "la por al desconegut" i, per altra, la complexitat i el desconeixement o falta d'informació sobre les funcions i la manera d'executar-les. De la mateixa manera, un ampli grup percep les Noves Tecnologies com un perill, en creure que fomenten l'aïllament social i la dependència.


Respecte a l'ús d'Internet, la gent gran s'acosta amb "por" i "inseguretat" a la xarxa, i només s'atreveix entorn del 14%. Però queda demostrat que després d'una formació específica i adequada a la gent gran, genera usuaris independents, capaços d’utilitzar i defensar-se en el món dels ordinadors i Internet.

Normalment la gent gran que fa servir Internet se centra en els serveis més habituals: navegar per la xarxa, utilitzar el correu, buscar informació relacionada amb els seus interessos i llegir la premsa digital, però desconeix les xarxes socials i l'ampli ventall que aquest l’ofereix, i té por de registrar-se en pàgines on se li demana informació privada.

Internet cobreix un ampli camp de possibilitats de relació i comunicació. Els fòrums, el xat, i les xarxes socials són eines útils per relacionar-se en la xarxa, però en aquesta llista de possibilitats per als nostres majors, els blocs són els protagonistes. Ells estan permetent que molts puguem transmetre el que sabem, el que sentim, el que ens agrada i així fer que el nostre coneixement, filosofia i opinió, segueixi latent per a qui ho vulgui aprofitar.

Crec que els Blocs de la Gent Gran compleixen amb aquesta comesa.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC