TEMPS DE SILENCI..?

Estressat

Experts en medicina del treball adverteixen que el 62% dels treballadors estan més estressat que l'any passat. Els motius: d’incertesa, la càrrega de treball i el context general de crisi. A part d'aquests motius, hi ha altres factors que contribueixen a que l'estrès estigui augmentant a les empreses i a la societat en general. Els treballador i treballadores estan perplexos i tenen por. Por a ser devorats per aquesta CRISI ferotge que té l'aparença d'un gran forat negre amb propietats de xuclar tot allò que se li apropa. Però com combatre la por?

Si fem una mica de memòria veurem que els treballadors i treballadores del segle passat van aprendre a rebutjar la por organitzant-se per aconseguir millores socials i laborals. Eren temps difícils, molt més difícils que els actuals. No existien pràcticament drets que protegissin a aquells que qüestionaven determinades decisions polítiques o empresarials. La seva principal arma de combat era la paraula. Parlaven d'allò que els preocupava i s'organitzaven per cercar solucions en assemblees, grups de treball, comissions, i, finalment, la paraula esdevenia acció: propostes concretes que després d'haver estat debatudes es feien arribar a grups polítics o líders sindicals.
 

El silenci

En moments actuals s’anteposa el silenci, el que prima és el silenci. Un silenci col·lectiu que alimenta la por dels grups i que fa que es barregi amb la por de les circumstàncies personals de cada treballador i treballadora (hipoteques, fills, vivències del passat...). Conseqüència: la paràlisi.

És per aquest motiu que més que mai ha arribat el moment de poder parlar en els centres de treball del que està passant, com ens està afectant i cercar solucions per cadascuna de les empreses en particular.

Darrerament s'han volgut donar fórmules per aturar la crisi que s'apliquen massivament sense tenir en compte  la situació i circumstància de cada empresa, i això fa que ens preguntem:

Per què acceptar sobrecàrregues de treball, sense parlar-ne?

Per què admetre que és fomenti la por i per tant és generi més estrès quan s'escolten frases com ara "això o al carrer", sense parlar-ne?

Per què tolerar tractes humiliants (els abusos de poder i l'assetjament psicològic, han augmentat, i els afectats no s’atreveixen a denunciar) sense parlar-ne?
 

Per què permetre que no es facin inversions en seguretat i salut laboral, sense parlar-ne?

 

Parlem sense por..!

La CRISI ens ha paralitzat a tots i totes i, fins hi tot, ens ha emmudit. Hem de començar a posar paraules a allò que passa a les nostres empreses i proposar solucions a les situacions concretes de cada centre de treball, mentre plegats treballem amb les nostres associacions per cercar solucions globals que ajudin a aquells que més estan patint. Hem d’evitar ser xuclats i anul·lats per LA CRISI.

Parlem-ne!

                                                                                                                                                Núria Farrús 

                                                                           

Secretaria de Salut

   Laboral-USOC