La gent gran i les seves mascotes.

Diferents estudis asseguren que les persones que tenen mascotes viuen més temps i amb millor qualitat de vida que les que no en tenen. Entre els beneficis que proporciona la convivència d'un animal amb un adult de la tercera edat estan:

Augment de l'autoestima: La jubilació i el sentiment de deixar de ser útil provoquen un buit que afecta profundament a les persones. Les mascotes, amb els seus requeriments d'atenció i cures, passen a ocupar un lloc central en les seves vides i neutralitzen aquest sentiment.

Efecte socialitzador: Les mascotes constitueixen un factor d'apropament entre persones al carrer, parcs, etc. Això els motiva a no quedar tancats a casa.

Disminució de la tensió i l'estrès: La sola proximitat d'un gos o un gat produeix una disminució de l'ansietat, per exemple, davant d'una notícia clau.

Estimulació de la bona salut: Les mascotes promouen una activitat física suau en els seus amos, sobretot si són gossos als quals cal treure a passejar diverses vegades al dia.

És molt comú que després de jubilar-se deixin de sentir-se útils. Com tots sabem, la solitud en la gent gran pot ser molt difícil de suportar. La companyia d'una mascota que brindi afecte i que demani atenció pot ajudar molt.

La proximitat d'un gos o un gat disminueix l'estrès, les tensions i ansietats. El simple acte d'acaronar un animal i sentir els seus mims, és una forta eina contra els estats depressius.

Tenir una mascota requereix responsabilitat. Alimentar-lo, banyar-lo, portar-lo a passejar, al veterinari, etc. Això per a un avi demanda cert esforç físic. Per tant la seva conseqüent millora en la salut. Si la persona té alguna dificultat en la seva mobilitat, un gat o un ocell seria la mascota ideal.

Hi ha estudis que proven que les persones que tenen mascotes desenvolupen una millor qualitat de vida. La sola presència d'un gos, un gat, converteix la llar en un lloc alegre i acollidor. Aportant a aquesta etapa de la vida optimisme i salut.

En poques paraules podem dir que les mascotes ens ensenyen a respectar la convivència estimulant la responsabilitat, milloren la comunicació, ajuden a l'equilibri de les emocions, augmenten la sensació de seguretat, ens ofereixen afecte i companyia.

Pot arribar a ser agradable per a una persona que després de tota una vida s'ha quedat sola, tenir una mascota que li faci oblidar les seves penes i portar els seus dies amb alegria.

En alguns països, les llars geriàtrics utilitzen animals com a part de la teràpia.

És indubtable que una mascota fa companyia i aporta una sèrie de beneficis a la gent gran... Però sempre m'ha sorgit el pensament de per què bolquen tanta "passió" en un animal (de vegades ratllant en l'irracional, quan li parlen com a una persona, diuen ser "seu nen" o dormen al seu propi llit)? Em pregunto… quines mancances afectives poden tenir aquestes persones...?

Suposo que poden donar-me 40.000 raons que, segurament, seguiré sense comprendre, i seguiré fent les mateixes preguntes. Així que no em queda més remei que acceptar que per aquestes persones, realment, són la seva vida i omplen un buit en la seva relació diària que potser no troben en els seus semblants, les persones. I crec que això és el veritablement lamentable.

 

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC