Vaga General… i ara què?

La vaga és un dret, art. 28.2 de la Constitució, al qual els treballadors poden recórrer (com a últim recurs), per defensar els seus drets enfront de l'explotació i la defensa dels seus interessos i lloc de treball, i com a tal dret poden i ha de ser utilitzat.

Que hi va haver raons per a la indignació i la protesta al carrer, a hores d'ara és una cosa que ningú qüestiona. Tots estem més que farts d'aquesta situació de retallades i de crisi on no es veu el final per enlloc.

Hi van haver i encara hi han, raons més que suficients per a la indignació i la vaga, però no com l'han exercit alguns treballadors que formaven els anomenats "piquets informatius" d'alguns sindicats, amb violència i intimidació cap als que volien exercir el seu dret a treballar, recollit també a la Constitució, incapaços ells, com els partits polítics de fer autocrítica de sí mateixos i dels seus errors dels últims anys, ja que molts d'aquests errors han desencadenat i agreujat la crisi.

Hi ha cinc milions d'aturats, que no estan defensats ni representats pels sindicats ni els partits polítics. Hi ha milions d'espanyols que viuen sota el llindar de la pobresa, que tampoc estan sent atesos per ells, sinó que ho són per institucions com Càritas, l'Església Catòlica i altres ONGs de caràcter aconfessional.

La vaga pot ser que serveixi com "justificant" per alguns dels sindicats, que van estar inamovibles, ineficients, i còmplices dels errors durant l'anterior govern i que ara, minvada la seva economia per les retallades governamentals i limitats en la seva capacitat d'actuar es llancen al carrer per justificar-se a sí mateixos i que vegin que hi són.

És la segona vaga general en el que portem d'any i no crec que sigui un motiu per orquestrar un nou enfrontament polític, ni per avaluar el seu resultat entre vencedors i vençuts perquè aquesta vaga ha estat un fracàs en sí mateixa perquè tots sortim perdedors. I no només per l'econòmic que es veurà reflectit en la nòmina d'aquest mes.

Un dia abans del 14 novembre,  una enquesta formulada en aquest sentit:

Faràs vaga aquest 14 de Novembre?

De 1086 vots emesos, 235 el 21,64% van contestar que SI, que farien vaga. La resta 851 el 78,35% dels votants van contestar NO.

Pel nombre de votants aquest resultat no és representatiu de res però ja assenyalava un inici que els treballadors no desitjaven aquesta vaga. Una altra prova és que davant l'aparició dels "Piquets Informatius", baixaven els tancaments de les botigues i quan havien passat tornaven a obrir amb tota la normalitat del món recolzats per les persones que anaven a comprar.

Si ens fixem en el consum d'energia al llarg del dia, que serveix com a referència per conèixer l'èxit o fracàs d'una vaga general, la diferència entre el consum real i el previst per les companyies elèctriques obren una bretxa amb un pic que sol coincidir amb l'inici de la jornada laboral i es redueix al llarg del dia. Segons les dades facilitades per Red Eléctrica Española cada dues hores al llarg de tot el dia, el punt de menys consum d'energia es va donar a les 8 del matí amb una caiguda del 18,64%, 5.868 MW (mega watts) menys del previst per Red Eléctrica Española per a aquest dia en aquesta hora. La resta de la jornada es va mantenir, més o menys, al voltant del 12%.

La Vaga General ha estat tractada com d'"èxit" pels sindicats passant a de "normalitat" del Govern, com és habitual amb disparitat d'opinions, ja que si bé el Govern parla de normalitat i d'incidència limitada, els sindicats assenyalen que va ser un èxit i consideren que el seu seguiment ha estat més gran que a la vaga del passat 29 de març.

Crec que ni la vaga del passat 29 de març ni l'actual del 14 de novembre, servirà per res si el que es pretén aconseguir, és un referèndum per aprovar o rebutjar les polítiques del Govern. Qui pot aprovar i ratificar retallada darrera retallada? Una consulta que no es va a convocar i en conseqüència la vaga no aconseguirà les seves pretensions, excepte per augmentar la indignació i el to de les protestes socials al carrer com una vàlvula d'escapament de les acumulades tensions socials, cada vegada més justificades i desesperades.

Les coses estan malament, pitjor és no saber on ens porten aquests polítics, ni quin és el rumb que segueixen ni l'objectiu per als propers anys. El Govern actual, elegit per majoria, sembla no saber-ho, però tampoc ho sap l'Oposició... Els líders sindicals preocupats per mantenir el seu estatus, tampoc tenen la brúixola adequada. Llavors... Per a què serveix la vaga general si no té horitzó ni el contingut polític com se li imputa des del Govern? Doncs potser per res com es va veure el 29 de març i com aviat es veurà amb el 14 de novembre.

Cal reconèixer que les crides a manifestar-se a la tarda, tant a Madrid com a Barcelona van ser un èxit total (i sense piquets). Només cal lamentar la intervenció al final de les manifestacions dels "antisistema" que una vegada més la van fer ben grossa.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC