Ni un pam de net..!

Recordo en els meus temps de servei militar a un tinent que sempre deia: "per a mi, el soldat m'ofereix molt poques garanties...", avui es diria (i de fet es diu), "el polític ofereix molt poques garanties..." i tal com es van desenvolupant els diferents esdeveniments de corrupció no està del tot desencaminat.

Llop amb pell de xai

Està clar que tots els polítics no són iguals, i que hi ha més honrats que corruptes, i que la majoria, suposo, no roben. Però el "col·lectiu dels polítics" que en conjunt defensen l'honestedat de la majoria dels seus companys, crec que ni la tenen, ni saben guanyar-se la confiança del poble, perquè actuen amb falsedat i hipocresia.

Si l'imputat és d'un partit, els del partit contrari afegeixen llenya al foc i furguen en la ferida tant com poden, mentre que els del partit propi comencen a esmentar allò de la presumpció d'innocència, i encara que potser el suspenguin temporalment de militància, ho continuen defensant, tot i saber que està ficat fins al coll. El més normal és que qui estigui més assabentat de les malifetes dels imputats, sigui precisament els seus col·laboradors més propers, i en alguns casos és de domini públic, que s'embutxacaven el que podien.

Exactament el mateix quan s'inverteixen els papers, perquè en això, tots són iguals, i lamentablement, actuen de la mateixa manera. I no diguem quan hi ha la sospita que a més del profit en benefici propi, han contribuït al finançament del partit, llavors s'activen les alarmes i les posicions d'uns i d’altres encara es radicalitzen més... En quin país vivim? No hi ha ningú honrat?

Poderós senyor diners

Però el pitjor de tot, és el comportament de la justícia, que sota la pressió dels partits que manen o que poden manar en un futur, més el poder que tenen els corruptors, sovint empreses potents interessades, com els imputats, en què les coses no s'aclareixin, junts contribueixen amb la justícia que no té res de justa, a buscar elements exculpatoris. Es troben defectes de forma, s'allarga la causa fins a la prescripció del delicte, o rebutgen les proves que de tan clares que són, són transparents, així que no les troben, o no les volen trobar.

Algú pot entendre que el cas en què està imputat un tal Fabra, que havia estat president de la Diputació de Castelló, hagi passat per la jurisdicció de vuit jutges i encara no se li hagi arribat a jutjar?

COMUNITAT VALENCIANA: Hi ha nou processats que encara s’asseuen en escons. Els casos Gürtel i Brugal, en què s'investiga a dirigents populars per tràfic d'influències, suborn, prevaricació i fins i tot el finançament il·legal del PP valencià, han esquitxat més d'una dotzena de càrrecs, inclòs l'expresident, Camps, que va ser jutjat i absolt.

BALEARS: Rècord d'imputats, condemnats i presos. El llistat, que abasta prop d'un centenar d'implicats imputats en més de tres desenes de peces, figuren un expresident del Govern autonòmic i la majoria dels seus consellers, així com dos presidents del Parlament i la gairebé totalitat dels exdirigents d'un sol partit , el que va ser decisiu Unió Mallorquina (UM), que va esclatar i es va dissoldre, el 2011, per un cúmul d'escàndols. També més d'una dotzena d'alcaldes i regidors.

ANDALUSIA: del 'boom' del totxo a la trama dels ERO. Fins a 11 municipis malaguenys han tingut els seus responsables imputats. En el cas Malaia de Marbella, hi ha 15 regidors i dos alcaldes pendents de sentència. La majoria va pertànyer al Grup Independent Liberal (GIL), excepte Isabel García Marcos, expulsada del PSOE, i dos regidors del Partit Andalusista, un d'ells en recerca i captura. En el cas Astapa, centrat en l'Ajuntament d'Estepona, hi ha sis regidors (quatre del PSOE i dos de la formació post-gilista Partit d'Estepona), i un alcalde del PSOE com puntes de llança.

Però també destaquen Ronda, Manilva, Casares, Alhaurín el Gran. El major cas de corrupció, el cas dels ERO, desvetllant irregularitats a la Conselleria d'Ocupació, suposadament comeses durant almenys una dècada, entre 2001 i 2010. Aquesta investigació, ara sota secret de sumari, és la més destacada pel nombre d'imputats.

GALÍCIA: Baltar, l'últim a sumar-se a la llista. Dos jutges han obert en l'últim any i mig sengles causes judicials. El cas Campeón, una trama de subvencions i contractes públics fraudulents. La magistrada Estela San José va posar en el punt de mira al llavors ministre de Foment, José Blanco, a un exconseller del BNG, i dos càrrecs, així com a quatre comandaments del Govern de Feijóo. El Tribunal Suprem manté imputat a Blanco i a Catalunya s'investiga una derivada per l'adjudicació del negoci de les ITV.

Correu que això esquitxarà

CATALUNYA: Quatre anys de continus esclats. La llista de polítics imputats ha crescut en els últims quatre anys arran de tres trames de corrupció que han afectat bàsicament a Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes: els casos Palau de la Música, Pretòria i el més recent cas Mercuri. A ells s'uneixen els tres dirigents d'Unió que han estat condemnats per finançament il·legal després de signar la conformitat de l'acusació. I els altres dos indultats pel Govern del PP.

El cas Pretòria, de corrupció urbanística, va acabar amb una vintena d'imputats, entre els quals hi havia un regidor i un diputat del PSC i els exalts càrrecs de Convergència, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. El més recent cas Mercuri, amb epicentre a l'Ajuntament de Sabadell, ha acabat amb la imputació de l'alcalde socialista, que ha delegat temporalment el càrrec i de la també socialista i alcaldessa de Montcada i Reixach. La trama ha esquitxat a més al secretari d'Organització del PSC, pendent d'imputació formal. Alhora, van ser imputats tres regidors de l'equip de govern i un exregidor del PP.

Un imputat (CiU) per l'anomenat cas Adigsa, és diputat en aquesta legislatura i, a més, un mínim de nou alcaldes de CiU i PSC van prendre possessió estant imputats.

Senyors polítics si volen guanyar-se la confiança del poble, és imprescindible que siguin honrats, exigents i rigorosos amb els propis companys i que tinguin clar que si algun la fa, ha de pagar, i vostès han d'esdevenir els més interessats en què es faci justícia, i per tant, deixin de pressionar els jutges, i si saben que hi ha jutges que no són justos, facin el necessari perquè apliquin justícia o els treguin fora.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC