SETMANA SANTA

Avui Divendres Sant crec que és un bon dia per reflexionar sobre el que anomenem Setmana Santa que per alguns no signifiquen més que uns dies de descans o de vacances primaverals i per altres, els que ens queda un caliu d'aquella formació transmesa pels nostres pares, l'escola o a la catequesi, un temps per a la reflexió, per pensar en alguna cosa més que en uns dies de descans o uns dies de vacances de primavera.

L'home, des de temps immemorials, segueix en la seva obstinació d'esbrinar quin és el sentit de les coses que conformen la seva vida, per tractar de veure en quina direcció el porten. El que fem és com furgar en les coses mitjançant els noms que els donem. Crec que aquesta actitud davant la vida és essencial per conèixer i conèixer-se a si mateix, perquè sovint se'ns desenfoca la seva imatge i el seu sentit primitiu, fins al punt que no hi ha manera de reconèixer el que realment és.

Una cosa semblant crec que passa amb la Setmana Santa. Els referents que tenim, tant culturals com religiosos que li donen sentit, estan tan difuminats en la nostra societat actual, que costa explicar a les noves generacions quin és l'esperit que mouen aquests dies, a les manifestacions de pietat o de qualsevol altre nom que es vulgui donar a la Setmana Santa.

Tots els pobles del nostre àmbit cultural han trobat la manera de deixar volar la seva imaginació d'alegria en ritus, celebracions i mites entranyables la màxima expressió de la qual es concentra per Nadal. Però no tots aconsegueixen donar explicació a l'expressió ritual i sentiments de dolor.

Tots han encertat a crear vies per l'alegria, però no són molts els que han trobat fórmules per expressar la passió i el dolor, sentiments que neguen sovint les nostres ànimes i que necessiten canals pels quals desaiguar. L'Església va crear els ritus de Setmana Santa en què els cristians es llisquen amb austera serenitat juntament amb la memòria de la passió i mort de Jesús, els sentiments propis de qui viu intensament aquests records.

Crec que és una bona ocasió per barrejar amb la passió de Crist, els propis dolors, les passions que cremen i ens consumeixen, les frustracions, les decepcions, abandonaments, desenganys i traïcions, les angoixes, necessitats i estretors, les malalties i la mort dels éssers estimats... Teràpia col·lectiva, en comunió amb els propis déus que pateixen, que allibera les ànimes i les neteja de les toxines que les enverinen.

De la mateixa manera que la tragèdia grega va ser bolcant en les seves màscares del drama els pòsits de maldat que els costums van decantar, així l'Església primer, i després els seglars van crear els seus drames sacres per purificar quant llastava les seves ànimes.

És la dramatúrgia del dolor en les seves més variades expressions. Seguicis d'encaputxats caminant greument davant els passos. Penitents de no se sap quins pecats, penedits que arrosseguen dolorosament les seves cadenes, els seus peus descalços, els seus genolls en el dur asfalt. Greu retrunyir de tambors, una sentida sageta que fendeix el silenci. Portants que volen expulsar els pesars de l'ànima amb el pes aclaparador dels passos.

Un minuciós ritual que sembla anar improvisant a cada moment, que vessa la seva gràcia purificadora no només en els celebrants, sinó també en els assistents i espectadors. Cada germanor, cada pas, cada processó, cada poble són diferents, però tots tenen en comú una estranya religiositat, de vegades abundantment regada, un no sabem què, que esglaia. Actuacions sacramentals en què es creuen ritus de tots els temps. Germandats de moltíssims en el dolor, agermanades amb totes les altres germandats. Culte d'identitats compatibles amb totes les identitats.

Religiositat profundament laica que fa descansar la religió al poble, que no atén a dogmes ni ortodòxies, i que es manté segles i segles, en una síntesi de cristianisme, paganisme i animisme. Aquí estem davant la Setmana Santa reverents, emocionats, respectuosos i amants de totes les seves formes. També hi està la nostra ànima.

Els que no ho viuen així, troben també al seu dret de gaudir d'aquests dies veient i assistint als actes i processons o simplement gaudint d'unes vacances... fins i tot, potser, les seves reflexions siguin molt més sentides i profundes que les d'un penitent.  

Però qui ho pot jutjar..?

Als uns i als altres, els desitjo una Bona Pasqua..!

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC