Cal frenar el malbaratament de menjar.

Cartell per ser conscients

A final del mes de novembre ens fèiem ressò de l'edició de recollida d'aliments a Catalunya. Llavors, les entitats receptores feien una crida a la ciutadania a participar i recollir un milió i mig de quilos d'aliments per atendre mig milió de persones. Crec recordar que es va doblar la quantitat prevista i es va poder complir l'objectiu d'atendre a aquestes persones necessitades.

Encara no han passat cinc mesos des d'aquella campanya quan el president de la Federació dels Bancs d'Aliments d'Espanya (FESBAL), demana compromís polític i social per frenar amb urgència el malbaratament de vuit milions de tones de menjar que es produeix cada any en Espanya.

El president de la FESBAL ha dit que es calcula en 250 euros per persona i any, el malbaratament de menjar a Espanya, un total de 12.000 milions d'euros: "Això es contraposa als només 84 milions d'euros que reben els bancs d'aliments dels fons europeus". És evident que cal un canvi de mentalitat per evitar que es tiri menjar mentre un milió d'espanyols passen gana com a conseqüència del malbaratament i els mals hàbits i capricis adquirits sobre l'ús dels aliments.

Dinar mal aprofitat que es llença

Recordo que a casa meva mai es tirava el pa perquè era del dia anterior o estava massa dur, s'aprofitava per fer sopa. Calia menjar tot el que es posava al plat i no existia la paraula "això no m'agrada" perquè t'ho servien per sopar. El menjar no es tirava, primer perquè l'economia no ho permetia i segon per aquell sentit de respecte als que no podien alimentar-se com cal... o com era mínimament exigible. "El pa és sagrat...", quantes vegades vaig escoltar aquesta frase!

Crec que s’ha de tornar a educar els pares i la societat perquè deixi de malbaratar i canviï els hàbits alimentaris, en ells mateixos i dels fills, des de la més tendra infància. És molt comú veure arribar a una mare al forn al matí i preguntar a un petit quina pasta vols..? Des de quan una criatura ha de decidir què esmorza? No han de ser els propis pares els que tinguin cura i vigilin l'alimentació dels seus nens..? Primer esmorzant a casa amb el seu got de llet i el seu entrepà del que sigui, però no, és molt més fàcil, i còmode, deixar que decideixin la canalla i que no els compliqui la vida, i així en tantes i tantes coses.

Així ens va. Amb aquesta mala formació i el pensar que se'ls estima més per donar-los, o donar-se a si mateixos, tots els capricis, els nens se sentiran més estimats i els majors se sentiran més realitzats.

Abocadors on es llança el menjar encara bo.

També s'ha criticat i s'ha demanat als supermercats i grans superfícies que, entre altres mesures, s'acabi amb el costum de vendre't el que no vols o no necessites en aquest moment. Les ofertes del 2x1 en els supermercats, els packs de quatre o sis unitats, o el paga dos i emporta't tres, perquè només busquen augmentar el negoci de les vendes i no fan res més que fomentar el malbaratament. S'ha comentat molt també, el que s'hagi decidit eliminar la data de caducitat dels iogurts. A mi particularment em sembla bé si aquesta mesura no afecta la seguretat de consum. No hauria estat el mateix, si realment els iogurts admeten altre termini, allargar la data però amb la seva de caducitat..?

Tècnics té Sanitat i Consum, o com es digui el departament encarregat de garantir i assegurar el que és o no comestible.

Crec que el que realment fa falta, dins de la crisi que estem patint, és prendre consciència i replantejar tot el sistema de consum i hàbits d'alimentació.

S'ha evitar que persones passin fam i rebusquin pels contenidors i mentrestant nosaltres seguim tirant aliments.

Ramiro Lozano

FEJUP-USOC