23 d'abril,

Sant Jordi.

Dia del Llibre i de la Rosa.

 

Jorge de Capadòcia és el nom d'un hipotètic soldat romà de Capadòcia (a l'actual Turquia), màrtir i més tard sant cristià. Se li atribueix haver viscut entre 275 o 280 i el 23 d'abril de 303. La seva popularitat en l'Edat Mitjana l'ha portat a ser un dels sants més venerats en les diferents creences cristianes i fins i tot en les religions afroamericanes i musulmana de l'Orient Mitjà.

Jorge de Capadòcia

Alberto Durero

Al segle IX apareix una altra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un drac. Aquesta història, que és part de "La llegenda daurada", també és coneguda com «Sant Jordi i el Drac», i és el probable origen de tots els contes de fades sobre princeses i dracs a Occident.

S’ha de tenir en compte que la llegenda es relata com a pròpia en diverses parts d'Europa i Àsia Menor (fins i tot al Japó), on es pot equiparar a Jorge amb el déu del tro "Susano-oh", la princesa amb la donzella "Kushinada" i al drac amb "Yamata-no-Orochi", així que els detalls varien segons la tradició local.

La llegenda occidental medieval comença amb un drac que fa un niu en la font que proveeix d'aigua a una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans havien d'apartar diàriament el drac de la font per buscar aigua. Així que oferien diàriament un sacrifici humà que es decidia a l'atzar entre els habitants. Un dia va resultar seleccionada la princesa local.

En algunes històries apareix el rei, el seu pare, demanant per la vida de la seva filla, però sense èxit. Quan estava a punt de ser devorada pel drac, apareix Jorge en un dels seus viatges (sovint a cavall), s'enfronta amb el drac, el mata i salva la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el paganisme i abracen el cristianisme. Altres llegendes parlen de lliurament de xais i de com a l'acabar-se aquests s'oferia, al drac, éssers humans fins que li va tocar el torn a la princesa.

San Jordi

Batalla del Puig 1410

Marzal de Sas

Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Jorge sigui el patró dels cavallers es deu a l'ajut que va prestar al rei Pere I d'Aragó a la batalla de l'Alcoraz, 1096, a Osca, contra els musulmans. Per agrair la gesta, el rei el va nomenar no només patró de la cavalleria, sinó de la noblesa del Regne d'Aragó. Aquest patronat es va estendre a la posterior Corona d'Aragó la qual abastava el Comtat de Barcelona. Sant Jordi és també el patró d'Aragó i de moltes altres ciutats.

A Catalunya la festa de la Diada de Sant Jordi es va generalitzar també a mitjans del segle XV. En 1456 s'oficialitza el patronatge en declarar les Corts Catalanes el dia 23 d'abril com a festiu. La festa s'ha convertit, amb el temps (a Catalunya) en el dia dels enamorats: l'enamorat regala a la seva estimada una rosa vermella. Més tard es va generalitzar el costum que, com a contrapartida, les dones regalessin un llibre als seus estimats.

La creu de Sant Jordi és el primer emblema de la Generalitat de Catalunya i actualment la creu apareix en l'escut de Barcelona.

Sigui com sigui, el 23 d'Abril Dia de Sant Jordi, a Catalunya té un aspecte reivindicatiu de la cultura i en molts balcons llueix la senyera catalana. Es venen roses i llibres, arribant a la seva màxima expressió en les Rambles barcelonina, on als llocs habituals s'afegeixen altres per a l'ocasió per a la venda de llibres amb signatures dels seus autors i un petit descompte al preu de venda, ja que el 23 d'abril és oficialment el dia del llibre per ser el dia (de 1616) en què van morir Miguel de Cervantes i William Shakespeare (cal assenyalar que, cap dels dos va morir aquest dia: Cervantes va morir el 22 i va ser enterrat el 23; Shakespeare va morir a la indicada pel calendari julià, que correspon al 3 de maig al calendari gregorià). Normalment també es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers, que s'afegeixen a l'agenda cultural de la Ciutat Comtal.

Llibre, Rosa i Senyera

La bella costum que l'home regala una rosa a la dona es remunta, probablement, al segle XV. Algunes versions fan coincidir aquest fet amb la Fira de les roses que tenia lloc a Barcelona durant aquells estius. La veritat és que a les dones d'aquell 23 abril assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya i se'ls regalava una rosa. La rosa vermella (que simbolitza passió) ha d'anar acompanyada d'una cinta de la senyera (símbol de Catalunya) i una espiga de blat (símbol de la fertilitat).

Llibre, rosa i senyera, bonica festa de primavera que convida a passejar i aprofitar per comprar i regalar la rosa i el llibre.

Feliç dia a tots, especialment als Jorges, Jordis i Jorguinas.

Ramiro Lozano

FEJUP-USOC