Els problemes de la vida diària.

A vegades ens aclaparen els problemes, sembla que tots caiguin sobre les nostres espatlles i ens desesperem per la quantitat d'ells: la casa, la feina, la família, els compromisos, etc. Sembla que anem de problema en problema; no acabem amb un quan ja apareix un altre.

Es diu que tenim un problema quan alguna cosa no es produeix de la manera que ens agradaria. Seria possible que les coses ocorreguessin de forma i manera com ens agradaria? És obvi que no, moltes vegades el que és el beneficiós per a un mateix és perjudici o contradicció per a l'altre.

Cal pensar una mica en la realitat dels problemes que són una part de la vida i per tant ineludibles. Si volem viure una vida real, hem d'enfrontar-nos a problemes diàriament i no veure'ls com una fatalitat irremeiable, sinó com una oportunitat per enfrontar-s'hi i superar-nos a nosaltres mateixos. Cada problema ofereix l'oportunitat d'exercir la nostra reflexió i raonament, que és la manera de créixer com a persona.

Exercir la nostra reflexió i raonament amb un problema no vol dir necessàriament resoldre'l.

El que hem de fer és afrontar-lo. Amb cada problema que se'ns presenta, tenim dues opcions: afrontar-lo i intentar resoldre’l o ignorar-lo. Existeixen diferents tipus de problemes, i sovint es presenten diversos simultàniament. Seria una falta de sentit tractar de resoldre'ls tots alhora.

Un altre greu error és ignorar el problema ja que no es resolen sols i el temps tampoc acostuma a solucionar-los, si realment depenen de nosaltres. El que sol passar és que cada vegada aquell problema petit o mitjà, es convertirà, de no afrontar-lo, en un gran problema que cada vegada ens superarà més i més.

Si hem d'afrontar diversos problemes, el primer que hem de fer és valorar i jerarquitzar els mateixos. Hi haurà alguns més importants que altres, i els nostres recursos no són il·limitats pel que hem de tractar de solucionar els menys importants. Però no seria una decisió sàvia ignorar aquells problemes que en el moment no ens són tan importants, cal tenir-los presents però afrontant d'un en un. No podem (ni hem de), afrontar-los tots de cop.

Un cop feta una valoració jeràrquica dels problemes i presa la determinació de quin d’ells tractarem de resoldre, cal posar-s'hi, i deixar per més endavant els menys urgents (però importants), o els que requereixen més reflexió i dedicació.

  És en aquest moment quan realment està en joc la possibilitat de ser eficaç; la diferència entre ser eficaç o no, rau en l'actitud amb què afrontem els nostres problemes. És molt important no voler abastar tots alhora, ja que la solució dels nostres problemes (siguin grans o petits, això és una cosa subjectiva), comença per, després de la nostra reflexió i raonament, afrontar-lo un a un i fins que no estigui solucionat no deixar-ho i afrontar un altre.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC