SABER DIR "NO"

La setmana passada parlava sobre el molt que ens aclaparaven els problemes, que semblava que tots anaven a parar sobre les nostres esquenes i ens desesperàvem per la quantitat d'ells: la casa, la feina, la família, els compromisos, etc.

Hi ha poques persones que siguin capaces de dir que no quan un conegut els demana alguna cosa. De vegades és perquè tenen por de semblar egoistes o mal educades, especialment si no poden trobar una bona raó per negar-s’hi. No obstant això, aprendre a dir no pot ser essencial per al seu benestar. Carregar-se amb massa compromisos pot provocar un estrès excessiu, la qual cosa, com tots sabem, comporta els seus propis problemes.

Saber dir que no a temps evitaria molts d'aquests problemes. Una de les formes de fer-ho de forma positiva és sent assertius.

La Assertivitat es defineix com un comportament de comunicació en el qual la persona no agredeix ni se sotmet a la voluntat d'altres persones, sinó que manifesta les seves conviccions i defensa els seus drets.

Per saber dir que no, cal ser assertius. Hi ha moltes tècniques per a això. Una de les millors és desarmar l'altra persona reconeixent els seus mèrits (no donant-li la raó), per a continuació exposar la situació pròpia... la nostra opinió i semblar.

Per exemple, en una discussió sobre qui ha de treure les escombraries, o anar a buscar el pa, si el cònjuge afirma que està tan cansat que no pot fer-ho, és convenient fer-li saber que s'aprecia el seu esforç a la feina i es comprèn que estigui cansat. Tot seguit, cal defensar la postura pròpia i exposar els propis arguments.

L'objectiu és defensar els drets propis sense vulnerar els de l'altra persona. Ser assertiu és expressar els propis punts de vista respectant els dels altres. Tothom té dret a expressar el seu punt de vista sense por d'equivocar-se. I una bona manera d'assegurar que una idea rebrà una bona acollida és haver valorat prèviament les dels altres.

Una altra posició molt vàlida per a la vida diària és la que alguns anomenen "disc ratllat". És molt útil davant desconeguts, l'únic interès és vendre'ns un producte. Un exemple típic pot ser el d'un venedor de productes porta a porta. Pots intentar comprendre que ha de guanyar-se la vida, però no cal entrar en "el seu joc" ja que si s'entra, es pot acabar comprant alguna cosa del que posteriorment ens podem penedir.

En aquest cas, la millor opció és repetir sistemàticament que el producte o l'oferta no interessa, fins que desisteixi en veure que la venda és impossible. Davant cada avantatge o prestació que es presenti caldrà donar sempre la mateixa resposta: "no m'interessa, gràcies". D'aquesta manera, és possible sortir del pas educadament sense haver cedit a la pressió.

Les habilitats socials són bàsiques per al desenvolupament en la vida diària. Les persones tenen interessos i formes diferents de veure el món, de manera que el conflicte interpersonal està a l'ordre del dia. Si no es desenvolupen prou les habilitats socials o s'utilitzen de forma equivocada, sorgeix la frustració i la insatisfacció. S'acumulen els problemes.

Una d'aquestes habilitats és saber dir no a temps. No podem comprometre el nostre temps per por de dir que no a l'altre, per por a què pensarà o com s'ho prendrà... es pot ser servicial però en excés això ens perjudica, com tots sabem per alguna experiència.

En tot cas, es tracta d'optar per una conducta moderada. No cal triar un estil passiu, ja que si acceptem tot el que els altres ens diuen o ens proposen, s'acabarà sent molt servicial, però un titella al qual tothom recorre per solucionar els seus problemes. No els importen els nostres ni el nostre temps. I tampoc cal triar un estil agressiu que ens guanyi l'enemistat dels que ens envolten, en no mostrar interès pels seus problemes ni valorar els seus mèrits.

Educació, tendresa i bones paraules són eines que podem utilitzar per dir NO i no augmentar els nostres compromisos quan estem plens d'ells.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC