Dia
internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona. (Manifest de
l’USOC)
La persistent i creixent violència contra la dona fa necessari que, un any més, el 25 de novembre des de USOC alcem la nostra veu per reivindicar la seva eradicació, per exigir al govern que assumeixi realment el compromís, que posi els mitjans necessaris per a activar unes polítiques integrals que eliminin la violència masclista i demanar a la societat que assumeixi aquesta lluita com a pròpia, com un objectiu de tots i totes.
El 2014 deixa fins al moment un balanç de 43 víctimes, dones amb nom i cognoms
que són la conseqüència més terrible i visible de la violència, en aquest any
en què la Llei
contra la Violència
de Gènere compleix deu anys i en el qual s'està percebent amb major crueltat el
retrocés que estem vivint en la lluita contra aquest tipus de violència. Aquest
aniversari ha de servir per fer balanç, les 683 dones assassinades des de 2004
són la mostra palpable que no n'hi ha prou amb legislar, cal dotar amb recursos
per a la prevenció, per a l'educació, per a les mesures de protecció i suport a
les víctimes, per a la formació de jutges, policies, etc.
Paradoxalment, en aquest desè aniversari de la llei, des d’USOC
denunciem la retallada sistemàtica en els recursos per a la lluita contra la
violència de gènere. Des de 2009 s'ha rebaixat un 28% la dotació pressupostària
contra aquest tipus de violència. Per posar alguns exemples, el 2011 es van
tancar 9 de les 10 Oficines d'Atenció a les Víctimes de Delictes a les Balears
i el 2012 es va tancar la casa d'acollida per a dones en especials dificultats
a Màlaga.
El nombre de denúncies de les víctimes als seus agressors
continua baixant, segons el Consell General del Poder Judicial, les denúncies
per violència de gènere al nostre país han registrat un descens d'un 9,3% des
del 2008 fins al 2013, descens que ve provocat, no per una disminució d'aquest
tipus de violència, sinó per la situació de crisi que agreuja encara més la
dependència econòmica de les víctimes i les impedeix posar fi a aquesta
situació.
També baixen les ordres de protecció, Catalunya i Madrid, tot i ser les
comunitats autònomes que compten amb més jutjats específics de violència de
gènere, són les comunitats que més sol·licituds de protecció deneguen.
Catalunya va desestimar el 63% i Madrid el 55% enfront d'altres comunitats que
destaquen per l'ampli empar a les denunciants com Múrcia o la Rioja que van desestimar un
8% i 14% respectivament.
De les 43 dones assassinades aquest any, només 13 havien denunciat els seus
maltractadors; i dues havien retirat la denúncia. En el moment de les seves
morts, vuit d'elles havien comptat amb alguna mesura de protecció que havia
estat suprimida més tard i en només tres casos la mesura era vigent. A l'abril
de 2014 hi havia únicament actius 711 braçalets localitzadors dels 3.000 que es
van adquirir en 2009.
Des de l’USOC ens preguntem: A què es deuen aquestes
desigualtats de criteri entre les CCAA? On són les mesures preventives? Per què
no es fan servir els mitjans de què es disposa? Per què en lloc de dotar amb
més recursos es retalla en la lluita contra la violència de gènere?
Des d’USOC volem ressenyar la perillosa vinculació de les conseqüències de la
crisi econòmica i la reforma laboral amb la recrudescència de la violència
contra les dones que pateixen especialment l'atur i la precarietat laboral.
En aquest panorama tan descoratjador cal ressaltar una bona notícia, l'1
d'agost va entrar en vigor el Conveni d'Istanbul signat el maig del 2011 i
ratificat pel nostre país. La importància del conveni rau en el fet que suposa
el primer instrument de caràcter vinculant en l'àmbit europeu en matèria de
violència contra la dona i la violència domèstica, i és el tractat
internacional de més abast per fer front a aquesta greu violació dels drets
humans, establint una tolerància zero pel que fa a la violència cap a la dona.
A l’USOC, creiem que la societat ha de lluitar contra la
violència masclista des de la prevenció, assistència i protecció a les víctimes,
sense que els pressupostos destinats a això es vegin minvats per una situació
econòmica que, en gran mesura, és la raó de la recrudescència de la violència.
Des d’USOC exigim més finançament, més mesures de prevenció, sensibilització i
educació, així com una major protecció a les víctimes per acabar amb aquesta
terrible xacra.
JA N'HI HA PROU DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!
Ramiro Lozano
Jubilats-USOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada