A voltes amb l'eutanàsia... digne final d'una agonia.

El passat cap de setmana va morir una dona terminal de 55 anys. La notícia en si no tindria més transcendència si no fos perquè aquesta persona va triar com i quan volia morir. Ho havia anunciat cap al mes de novembre però el destí va decidir, ja que la seva malaltia va patir un inesperat repunt. Davant aquesta situació, va demanar que li apliquessin la sedació terminal en el seu domicili fet aquest que va ser el que va acabar amb la seva vida.

Aquesta és la notícia breu, que no va resultar una decisió fàcil ja que per part de l'equip de sanitat pública s'entestava a traslladar-la a un hospital, això en contra de la seva voluntat legalment exercida, confirmat per l'Associació del Dret a Morir Dignament (DMD), sent un facultatiu d'aquest col·lectiu qui la va assistir en els moments finals de la seva vida. Tenia signat el document de Voluntats Anticipades, conegut com Testament Vital. En aquesta declaració d'últimes voluntats assenyalava que arribat el moment li facilitaran els medicaments necessaris per reduir el patiment i ajudar a morir en pau i sense dolor... encara que aquests medicaments portaran a escurçar la seva vida.

El dubte que es portés a terme aquesta petició la va portar a prendre la determinació d'assessorar-se sobre un còctel de medicaments que puguin garantir una mort dolça, sense dolor. Així ho va plantejar al seu fill i al seu germà, única família propera. Expressant el seu desig que en unes setmanes, abans de Nadal, acabaria amb la seva vida. No volia amargar les festes als seus familiars.

Com es desprèn d'aquest succés, el Testament Vital o d'últimes voluntats, posat en marxa fa uns 12 anys signat per un total de 170.000 persones, (53.000 a Catalunya), és una cosa insuficient per enfrontar-se a totes les situacions que es donen en enfrontar-se a creuar la frontera entre la vida i la mort i és que cal una llei de cures pal·liatives que doni al pacient total autonomia en aquest tràngol, tal com assenyala el doctor Luis Montes, portaveu de l'Associació Dret a Morir Dignament, que es va veure embolicat en una acusació de mala praxi mèdica per aplicar tractaments pal·liatius a l'hospital Severo Ochoa de Madrid en el qual era cap del Servei d'Urgències.

A Espanya només una ciutat, Sevilla, ha desenvolupat el reglament necessari que obliga els metges a preguntar als malalts terminals que tractament desitgen rebre quan arriba el final de les seves vides. En tots els casos queda descartada l'eutanàsia a través d'utilitzar substàncies per provocar la mort a un malalt sense cura, que voluntàriament ho sol·liciti. Això només està permès a Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, al Quebec i cinc estats dels Estats Units. Els partidaris de la seva legalització diuen que la prohibició només afegeix obscurantisme a aquest difícil trànsit. La DMD calcula que suposa un 40% els malalts terminals que moren sense rebre tractament pal·liatiu.

Els malalts que decideixen escurçar les seves vides, (no hi ha dades oficials de com es mor a Espanya), no tenen més remei que acudir al "mercat negre" o webs d'internet on es publiquen i ofereixen medicaments que s'utilitzen en l'eutanàsia on és legal.

Segons un estudi del CIS de 2009, el 80,5% dels espanyols creuen que els metges haurien de tenir permís legal per posar fi del sofriment i la vida de les persones que ho sol·licitessin lliurement... El 2011 reflectia que el 77,5% era partidari que s'aprovi una llei que reguli el dret a tenir una mort digna i sense dolor... però la por dels partits a parlar d'eutanàsia contrasta amb la maduresa que la que la població afronta aquest tema.

És just mantenir a una persona 14 anys en estat vegetatiu?

No, no és just ni humà el allargar la vida a una persona entubada i en estat vegetatiu per temps indefinit, sabent del cert que no té la més mínima opció de recuperació.

Ramiro Lozano
Jubilats-USOC