Curiositats de la Candelària

Espelmes beneïdes

La missió, i origen dels calendaris, no era marcar els dies sinó les celebracions, en tant que són el suport de creences que al seu torn estan al servei dels bons costums. Així que si volem conèixer i saber d'on venim (i on anem) hem de deixar-nos portar pel calendari i aturar-nos en les seves grans festes. I la del 2 de febrer és una d'elles. La Candelària. “Si la Candelària plora, l’hivern és fora; i si no plora, ni dins ni fora”.

Tancat el llarguíssim període del Nadal, que va començar allà pel 8 de desembre, amb la festa de la Puríssima i acabada amb la festa de la Candelera (la Purificació de Maria al temple). És casualitat que l'entrada del Nadal com la seva sortida coincideixi en el mateix concepte? Respecte a la festa de la Immaculada és raonable dubtar, ja que és de molt recent incorporació al calendari.

En canvi, la festa de la Candelera, és tan antiga que amb bon criteri es creu que és la conversió al cristianisme d'una festa pagana de purificació. Per l'enorme varietat de tradicions que giren al voltant d'aquesta festa, i que segurament no van néixer totes amb ella, es diria més aviat que es tracta d'una festa del temps, que havien de tenir d'una o altra manera totes les cultures, i que es van aglutinar a la festa de la Candelera.

La festa de purificació, ha escorat cap a la llum, fins prevaler la denominació que fa referència a la llum, sobre la qual es refereixen als ritus de purificació. Si tenim en compte que fa tan sols un segle les candeles eren un dels més habituals mitjans d'il·luminació en les cases, comprendrem com va poder prevaler la llum en aquestes festes.

Tempesta al camp

No fa massa anys, a la missa de la Candelera es beneïen espelmes de diversos colors, a cada color se li donava un ús, i es repartien als fidels. En tractar-se d'espelmes beneïdes, no s'empraven per a l'enllumenat, sinó que es reservaven per a usos de caràcter religiós. S'empraven (al camp), per prevenir els llamps i de la calamarsa de les tempestes, per espantar les bruixes i els mals esperits, per protegir la família de les malalties, i també als ramats i animals de conreu. S'encenia una espelma en el "sorteig dels quintos", perquè no els toqués fer la mili a Ceuta o Melilla, i avui dia, en algunes famílies, s'encén una espelma perquè vagin bé els exàmens del estudiants. La vela blanca s'emprava per a les cerimònies religioses: la processó del mateix dia de la Candelaria, la Setmana Santa, etc. La groga, per als funerals i per il·luminar durant l'extremunció als moribunds.

La llum de les espelmes beneïdes jugava un paper important en el desenvolupament dels parts i en les oracions per aconseguir marit o per quedar embarassades. D'aquí que en alguns llocs la festa de la Candelera, que era la primera "mitja festa" de l'any (no era de precepte) es considerava exclusivament de dones, de manera que no permetien assistir als homes (això torna a recordar les lupercals romanes). En altres llocs, es feia la processó de la candelària pels camps. I segons que el vent hagués apagat moltes o poques espelmes, es calculava si l'any seria pròsper o escàs.

Cadelarìa-Tenerife

Quant al seu caràcter de tancament del Nadal, en aquest dia es cantaven les últimes nadales davant el pessebre, que aquest mateix dia es desmuntava, i es menjaven els últims torrons, neules i altres dolços especials del Nadal: a partir d'aquest dia es considerava totalment fora de lloc les músiques, els ornaments i els dolços de Nadal; s'havia entrat en una nova fase litúrgica. Avui s'han perdut totalment aquestes tradicions: les festes nadalenques s'acaben just el dia de Reis o com a molt el següent.

A partir d'aquí entrem en el cicle litúrgic de les rebaixes.

Ramiro Lozano

Jubilats-usoc