Ser útils a sí mateixos i a la societat.

Les persones busquem satisfer les nostres necessitats bàsiques, expressat per Maslow en la seva teoria sobre "la motivació humana", on desenvolupa una jerarquia de necessitats humanes. A mesura que satisfem aquestes necessitats bàsiques (inferior de la piràmide), els éssers humans hem de satisfer les més elevades (part superior de la piràmide), que són les que ens fan sentir realment vàlids.

La vida de la gent gran pel fet de ser-ho, (perquè comporten tot un bagatge de vida moltes vegades plena de sacrifici i esforços), només per això, mereix ser reconeguda.

Els majors som un dels pilars bàsics en què se sustenta l'economia domèstica de la nostra societat.

Com avis prestem un servei a la institució familiar no sempre prou reconeguda. Ens hem convertit en «els que sempre estem» i això, sense de vegades pretendre-ho, ens converteix en cangurs, educadors, i en moltes ocasions en el sosteniment d'algunes famílies.

A part dels serveis que prestem a la família, a ningú se li escapa que moltes associacions de gent gran, socials, caritatives, o pastorals estan sostingudes per persones de la tercera edat en la seva major part.

Per això la seva presència, el servei a la família i a la societat, ha de convidar a ser tinguts en compte. El seu potencial i la seva força no són només les «batalletes» o el «sempre s'ha fet així»; se'ns crida al voluntariat, a donar servei i a aguditzar la creativitat per dinamitzar les generacions que ens segueixen (joves i no tan joves), de manera que la riquesa i experiència acumulada dels grans sigui generadora de vida i serveixi de nexe intergeneracional.

Es diu que un país sense la memòria històrica dels seus majors és un poble sense futur. Encara que sembli una contradicció, les persones de la tercera edat són molt necessàries per poder somiar un demà diferent.

Ser major no és sinònim de limitació o dependència, significa «anys viscuts», aglutinar experiències, mirar el passat amb agraïment i situar-se en el present amb una consciència de vida que deixi traslluir el veritablement important: ser útils a sí mateixos i a la societat .

Per fer aquest reconeixement efectiu caldria començar per crear espais on els grans puguem ser acompanyats en el que estem vivint. No es tracta només que se sentin escoltats, que no és poc, sinó que en tots els àmbits de la societat: família, comunitat civil i política, etc. la persona gran sigui tinguda en compte, considerada... necessària... i el més important, que sàpiga i senti que és útil per a sí mateixa i per als altres.

                                                                           Ramiro Lozano

                                                                          JUBILATS-USOC