dilluns, 4 de juny del 2012


D'escàs recorregut...


Aquest cap de setmana he estat a Logroño assistint a la reunió de la Junta Directiva de AJUPE-USO (Associació de Jubilats i Pensionistes de la Unió Sindical Obrera), l'equivalent a nivell estatal, de la FEJUP-USOC a Catalunya.

Ha estat un cap de setmana de treball intens però també de relax, ja que aprofitant el desplaçament a la Junta, la família s'ha desplaçat i hem passat un parell de dies d'oci.

Però del que vull parlar és de la reunió de la Junta de treball que com us dic, ha estat intens però del qual torno a Barcelona satisfet per l'intercanvi de parers, opinions i enriquiment d'uns i altres durant aquests dies.

A aquesta Junta Directiva han assistit companys de diferents CC.AA., Astúries, Euskadi, Madrid, la Rioja i Catalunya. En total deu persones que com podeu suposar, tenim diferents peculiaritats però que ens mou un mateix afany, ser útils a la gent gran, jubilats i pensionistes que són els que representem a les nostres respectives autonomies. I vinc impactat per la reflexió que va plantejar un company de la Rioja en, més o menys, aquests termes:

"Som persones amb un ampli historial reivindicatiu i sindical que no ens jubilem mai, plens d'inquietuds i amb ganes de continuar avançant, però de escàs recorregut... cinc, sis o set anys com a molt, és llei de vida.

Si ens jubilem als 65 anys, dins de res ens posem amb setanta i escaig anys, i ni les forces físiques són les mateixes a aquesta edat, ni la ment estarà tan clara per seguir amb el que fem. Hem d'anar pensant en preparar altres perquè prenguin el relleu, i nosaltres mentre puguem acompanyar-los... "

Aquesta reflexió m'ha fet pensar, i li he anat donant voltes durant el cap de setmana, pensant en les nostres entitats i en la nostra edat.

Pensem en el que acabo d'explicar..? 

Preparem a les persones que han de donar continuïtat a la nostra activitat..?

De vegades hem comentat que costa molt que altres prenguin el relleu a la nostra activitat, però crec que hem de pensar-hi i treballar en aquest sentit.
 

Les persones passem, "l'obra" es queda i necessita continuïtat... o almenys així m'ho sembla.



Ramiro Lozano
Jubilats-USOC



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada