Arribar a ser centenari.

Els factors de personalitat, que depenen en bona part de la genètica, com ser optimista, tolerant o extravertit, tenen un paper fonamental per allargar la vida molts anys, però la nostra actitud davant la vida és la sal i el pebre que farà de la nostra vida allò al que aspirem i amb el que somiem.
L'any 2007, en un projecte d'investigació, que va finançar l'IMSERSO (Institut de Majors i Serveis Socials) i realitzat pel CSIC (Centre de Ciències Humanes i Socials del Centre Superior d'Investigacions Científiques), es va proposar estudiar les claus que permeten envellir més i millor. A part de la importància de factors com l'optimisme, l'estudi assenyalava aspectes com la fortalesa i l'autoestima: "En molts dels entrevistats destaca el seu temperament enèrgic, la seva fortalesa anímica i el seu temperament lluitador. Parlen amb força i determinació, fan gala d'un caràcter fort i mostren personalitat i tenacitat. Del seu caràcter destaquen el sentit del deure i l'exigència, la rectitud i la responsabilitat. Transmeten molta seguretat en si mateixos".
S’apuntava també que els centenaris acostumen a ser persones independents i amb orgull, "que han donat mostres d'independència, són respectuosos de la llibertat aliena i gelosos de la seva pròpia llibertat. Una de les entrevistades es va quedar vídua amb 78 anys i va viure sola en la seva casa durant 18 anys, la seva pròpia filla la defineix com 'independent'. Una altra de les centenàries que viu sola, en cap moment es queixa de la seva solitud, al contrari, esmenta iniciatives pròpies per resoldre o mitigar-la."
En el passat 2012 vam viure l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional, tenint com a punt de mira el "facilitar la creació a Europa d'una cultura de l'envelliment actiu sostenible i basada en una societat per a totes les edats i en la solidaritat entre les generacions", aprenentatge a desenvolupar al llarg de tota la vida, participació i sensibilització social, salut i condicions de vida, accions intergeneracionals, etc.
No sabem fins a quin punt aquelles idees van calar en la societat i fins
a quin punt, els grans, hem "canviat"... o adoptat aquelles
recomanacions, eren importants... són importants per aconseguir, si no arribar
als 100 anys sí viure una vida amb qualitat.

Tota una línia de vida i de conducta per a viure més i millor. Aprofitem-la.
Ramiro Lozano JUBILATS-USOC
Arribar a centanari és una fita que a tots ens agraderia arrivar... però tal com dius, amb una bona qualitat de vida
ResponEliminaTrullàs