La "primera
comunió", sense Comunió.
Durant aquests mesos de Maig-Juny és temps de Primeres Comunions.
La "primera comunió" és un esdeveniment que guanya terreny en un mercat que concep aquest tipus de celebració com una versió reduïda d'un casament, tant pel cost dels vestits com en menús, regals i altres complements. Una celebració social que envolta un acte que hauria de ser, estrictament de caràcter religiós.
La Primera Comunió l'han convertit en un esdeveniment social i en un negoci rodó. Actualment, el cost d'aquesta celebració social es mou, entre els 1.200 i els 5.300 euros, prenent com a referència un dinar per uns 25 comensals, en funció que el que combrega per primera vegada sigui nen o nena, així com del dispendi que els seus progenitors estiguin disposats a realitzar.

Per als nens, el vestit de jaqueta, o de carrer, va guanyant adeptes, encara que continua predominant el vestit d'almirall o mariner. Aquest tradicional vestit representa la solució més econòmica, amb un preu que ronda els 120 euros. El d'almirall és més car, entre 200 i 400 euros, si està confeccionat a mà. Igual que en el cas de les nenes, els complements també tenen aquí la seva importància. Sabates, corbata, cinturó o cordons per als vestits mariners fan que la factura final arribi a superar els 600 euros.
A això cal afegir que, molts pares organitzen, com si es tractés d'un viatge de nuvis, unes mini vacances al seu parc temàtic favorit: Euro Disney, Terra Mítica, etc.
Les Comunions Catòliques, basades en una reunió familiar a casa dels pares del petit protagonista gairebé han passat a la història. En l'actualitat, la celebració d'una Primera Comunió comporta una llista de preparatius cada vegada més propers als que es vinculen amb un casament.

En els regals també s'aprecia una evolució respecte a fa pocs anys, els coberts de plata, bíblies i nines de comunió han donat pas a ordinadors, aparells de MP3, càmeres digitals, bicicletes o videoconsoles. Com a grans clàssics es mantenen les creus, medalles i polseres d'or amb el nom del menor i la data de l'esdeveniment gravats, els rellotges i el joc de bolígrafs o plomes.
En el cas d'un obsequi de comunió, cal tenir en compte que els nens són conscients que van a rebre regals, no els importa tant el seu preu com el fet d'acumular. Per això, el desemborsament a realitzar depèn del pressupost de què es disposi. Això sí, alguns regals poden arribar als 1.000 euros. Els pares cada vegada ho posen més fàcil als convidats, ja que faciliten un número de compte (com en un casament) o els envien una llista de regals.
Aquesta
és una pràctica cada vegada més comú.
Ja fa uns anys algunes famílies han començat a celebrar el que anomenen "comunió civil", per analogia amb els casaments civils. Es tracta de realitzar una festa social semblant a la d'aquelles famílies els fills de les quals han decidit complir amb aquest sagrament, però sense passar per l'església. Encara minoritàries, cada vegada són menys estranyes les festes civils, sense església ni catequesi, però amb regals, banquets i fins vestit de comunió per a la xiqueta o xiquet homenatjat. Es tracta de no privar el petit de la festa ni de l'assortiment de regals que la majoria dels seus companys de col·legi gaudiran.

Conclusió, els espanyols volem festejar els moments importants de la vida, però no necessàriament per un motiu religiós... per exemple, celebrar una comunió sense Comunió.
Ens anem a estranyar d'aquell que volia el Divorci per l'Església?
Ramiro Lozano
FEJUP-USOC
Comunions sense comunió, o comunions civils, fa temps que es celebren.
ResponEliminaRecordo una anècdota de fa anys quan uns pares van demanar veure l’alcalde del seu poble per demanar-li celebrar la comunió civil a l’Ajuntament, i, com als casaments, a la sala que per aquests actes hi fan servir
Imagineu la cara que l’alcalde, en aquells momento, va posar!. Va ser el problema més important del seu mandat!
Trullàs
Aquest article em recorda el dia en que la meva filla admirant una esglèsia em va preguntar: Mare, si em vull casar aquí, m'hauré de batejar, fer la comunió i la confirmació amb tots els convits? Carme
ResponEliminaÉs lamentable veure com es perd, moltes vegades, el sentit de les coses i que un acte religiós, que hauria d'entrar dins l'àmbit privat, es converteix, com diu en Ramiro, en un esdeveniment social, i serveix només per fomentar la vanitat dels pares, que sembla que vulguin competir en una ridícula desfilada d'indumentàries, totalment inadequada en el temps actual. Tant de bo que algun dia s'arribi a superar aquest esperit mercantilista i tornin aquelles íntimes reunions familiars a casa dels pares, de les que ens parla l'article.
ResponElimina