La "primera comunió", sense Comunió.

Durant aquests mesos de Maig-Juny és temps de Primeres Comunions.

La "primera comunió" és un esdeveniment que guanya terreny en un mercat que concep aquest tipus de celebració com una versió reduïda d'un casament, tant pel cost dels vestits com en menús, regals i altres complements. Una celebració social que envolta un acte que hauria de ser, estrictament de caràcter religiós.

La Primera Comunió l'han convertit en un esdeveniment social i en un negoci rodó. Actualment, el cost d'aquesta celebració social es mou, entre els 1.200 i els 5.300 euros, prenent com a referència un dinar per uns 25 comensals, en funció que el que combrega per primera vegada sigui nen o nena, així com del dispendi que els seus progenitors estiguin disposats a realitzar.

El vestit és, sens dubte, un dels elements claus d'aquest dia, sobretot en el cas de les nenes. En aquests moments un vestit de comunió d'organdí, el més demandat, té un preu mitjà que ronda els 300-400 euros, podent arribar als 800 euros, i fins i tot superar aquesta xifra.

Per als nens, el vestit de jaqueta, o de carrer, va guanyant adeptes, encara que continua predominant el vestit d'almirall o mariner. Aquest tradicional vestit representa la solució més econòmica, amb un preu que ronda els 120 euros. El d'almirall és més car, entre 200 i 400 euros, si està confeccionat a mà. Igual que en el cas de les nenes, els complements també tenen aquí la seva importància. Sabates, corbata, cinturó o cordons per als vestits mariners fan que la factura final arribi a superar els 600 euros.

A això cal afegir que, molts pares organitzen, com si es tractés d'un viatge de nuvis, unes mini vacances al seu parc temàtic favorit: Euro Disney, Terra Mítica, etc.

Les Comunions Catòliques, basades en una reunió familiar a casa dels pares del petit protagonista gairebé han passat a la història. En l'actualitat, la celebració d'una Primera Comunió comporta una llista de preparatius cada vegada més propers als que es vinculen amb un casament.

Igual que en un casament, el banquet que s'ofereix als convidats és el que més encareix una "Comunió". El preu mitjà d'un convit per a 25 persones ronda els 1.200 euros. Si es demanen altres plats (aperitius, entrants, dos plats i pastís de pisos), o s'aposta pel marisc, el cost per comensal pot fregar, entre els 90 i els 120 euros per cap.

En els regals també s'aprecia una evolució respecte a fa pocs anys, els coberts de plata, bíblies i nines de comunió han donat pas a ordinadors, aparells de MP3, càmeres digitals, bicicletes o videoconsoles. Com a grans clàssics es mantenen les creus, medalles i polseres d'or amb el nom del menor i la data de l'esdeveniment gravats, els rellotges i el joc de bolígrafs o plomes.

En el cas d'un obsequi de comunió, cal tenir en compte que els nens són conscients que van a rebre regals, no els importa tant el seu preu com el fet d'acumular. Per això, el desemborsament a realitzar depèn del pressupost de què es disposi. Això sí, alguns regals poden arribar als 1.000 euros. Els pares cada vegada ho posen més fàcil als convidats, ja que faciliten un número de compte (com en un casament) o els envien una llista de regals.

Aquesta és una pràctica cada vegada més comú.

Ja fa uns anys algunes famílies han començat a celebrar el que anomenen "comunió civil", per analogia amb els casaments civils. Es tracta de realitzar una festa social semblant a la d'aquelles famílies els fills de les quals han decidit complir amb aquest sagrament, però sense passar per l'església. Encara minoritàries, cada vegada són menys estranyes les festes civils, sense església ni catequesi, però amb regals, banquets i fins vestit de comunió per a la xiqueta o xiquet homenatjat. Es tracta de no privar el petit de la festa ni de l'assortiment de regals que la majoria dels seus companys de col·legi gaudiran.

En un país en què la pràctica religiosa està disminuint (segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS)), el 83% dels espanyols es defineix com a catòlic, mentre que la xifra, últimament ha baixat fins al 77%.

Conclusió, els espanyols volem festejar els moments importants de la vida, però no necessàriament per un motiu religiós... per exemple, celebrar una comunió sense Comunió.

Ens anem a estranyar d'aquell que volia el Divorci per l'Església?

Ramiro Lozano

FEJUP-USOC