Una tendència mundial en auge: 

compartir pis amb gent gran.

Dues persones amb necessitats i alguna cosa per oferir. Així es resumeix aquesta tendència, que cada vegada en més països, posa en contacte als que necessiten un habitatge per compartir amb persones majors a canvi de companyia, suport per realitzar certes tasques i un lloguer ajustat o gratuït. En temps de crisi, compartir casa és una solució per reduir despeses. Però si el company de llar és una persona gran, és a més tota una experiència.

De fet, cada vegada més països s'apunten a aquesta "moda". Austràlia, Canadà, França, Alemanya i Espanya ja ho han fet. Es creu que la crisi ha estat la causant. Els lloguers dels inquilins són baixos o gratuïts. A canvi, exigeixen companyia i ajuda domèstica en tasques de la llar. A Espanya, algunes universitats contribueixen a estendre la iniciativa amb programes adaptats als estudiants.

Aquest ajut se cenyeix a tasques domèstiques, suport econòmic o ambdós. En general, el propietari és una persona major de 60 anys, i el llogater, una persona jove. Però no hi ha clixés. Alguns programes es planifiquen per a persones aturades, treballadors amb sous baixos o persones amb dificultats econòmiques en general. La intenció és posar en contacte als que s'ajudin mútuament. El grau de dependència del major determinarà els suports i les condicions en què s'acorda la convivència.

A Espanya, aquesta estratègia té un èxit especial en l'àmbit universitari. Permet que joves estudiants trobin llar a un preu econòmic, de vegades gratuït, i que tinguin l'oportunitat de "sentir-se útils als altres, cosa que no sempre formava part de les seves expectatives inicials", segons es va destacar al Congrés Mundial de Homeshare International, que és com es diu aquesta modalitat d'intercanvi d'habitatge per companyia.

Sens dubte aquest tipus d'intercanvi promou la solidaritat intergeneracional i, de fet, l'objectiu que es persegueix és precisament aquest. Però sobretot, donen resposta a les necessitats dels que comparteixen la casa. D'una banda, s'atenen les conseqüències de l'envelliment de la població i, de l'altra, les dificultats d'accés a l'habitatge per a joves. Així es pretén "millorar la qualitat de vida de persones que es necessiten".

Aquests programes anomenats de Homeshare estan vigents en diversos països, entre ells, Espanya. Aquesta xarxa internacional té registrades més de 10 iniciatives al nostre país. En el cas de les universitats que impulsen aquests programes, es requereix que els joves que sol·liciten compartir casa estiguin matriculats en aquests centres i es dóna prioritat als alumnes amb famílies de menys ingressos i recursos.

A Catalunya podem trobar-los a: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Salt, Reus, Girona, Lleida, Manresa, Sant Cugat, Cerdanyola, Tarragona, Terrassa, Vic... Fins a 18 centres prenen part en el programa "Viu i Conviu", destinat a estudiants menors de 30 anys. Els de postgrau, màster o doctorat accedeixen a aquest programa fins als 35 anys. A Barcelona es desenvolupa també el programa "Amics de la Llar".

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC