Maduresa...!
La joventut és una etapa recordada gairebé sempre amb nostàlgia. És aquella època que està en el record, de vegades, enyorada, romàntica, vibrant, emotiva i gairebé sempre feliç.
Cal reconèixer que aquesta
joventut tan lloada, tan idealitzada i sospirada, és també, una època plena de
dubtes, lluites i preocupacions davant un futur incert que no aconseguim intuir o endevinar, de vegades carregada de
privacions i plena d'incerteses, gelosia, inquietuds, competències, temors, rivalitats, ansietats...
Però la joventut és una "malaltia" que es cura amb els anys. En la naturalesa com en els éssers humans, "tot canvia i res no roman indefinidament" i potser el millor de la joventut per a nosaltres la gent gran, és que ja ha passat. Sense saber quan ni com, sense poder definir amb exactitud quan va ser (per uns va ser abans i per altres després), la veritat és que en cert punt precís de la nostra vida arriba aquest moment en que tot es relaxa dins nostre i s'atura, suaument, sense presses, tranquil.lament.
El curs del nostre riu es transforma en un corrent suau de pau que es mou lentament, que va gairebé sense sentir-ho, cap a aquesta infinita maduresa, profunda i incommensurable, que és el final de tots els viatges i on van a parar tots els rius: la mar. Aquesta etapa no és altra cosa que la maduresa. Benvinguda sigui!
La maduresa no és el migdia de la vida, ni la tarda, ni la nit... Ni tan sols la
"tardor daurada de la nostra vida". Més aviat diria que és aquest
moment ple de pau i assossegament que ens fa veure la vida amb serenitat i
repòs. No ens preocupen les modes ni els canvis que experimenten les noves
generacions, ni ens mortifiquen ni afecten els nous corrents o costums, ja que
nosaltres no estem obligats a canviar ni a iniciar noves modalitats. La nostra
vida està ja prou justificada per mantenir-nos al marge, encara que sense
desentendre'ns del bàsic, l'essencial o la convivència. Nosaltres hem arribat a
l'últim cicle. Això és per celebrar-ho i donar gràcies a Déu per haver arribat.
Estem en aquesta maduresa en què cessen els dubtes i les incerteses (neixen
altres més lògiques i assumibles, però amb serenitat). Ja no cal fer coses ni
desvetllar-se estudiant, córrer darrere l'autobús pels matins,
presentar-se a aclaparadors exàmens, preocupar-se per aconseguir feina. El que
anàvem a ser, ja ho vam aconseguir... o no ho aconseguim... ni ho aconseguirem.
És una cosa que ja va passar, d'això no hi ha dubte. Llavors per què preocupar-nos?
Per als que "creuem aquesta etapa" i estem a l'altre costat de la muntanya, sobre aquesta, tranquil·la i ben ventilada terrassa, ja no hi han carreres, nerviosismes, competències, presses, lluites ni duels a mort. El nostre lloc està a la grada i no a l'arena. Almenys, darrere de la barrera. L'edat dels impulsos encisadors, ja han acabat. Enrere van quedar angoixes, inquietuds, indecisions i dubtes. Benvinguda la maduresa. L'avui és el futur del qual estàvem tan temorosos ahir.
La conclusió, és que, com en la maduresa ja no fem plans a llarg termini (ni hem), cal que es comenci a assaborir i veure ja els resultats de tot allò per el que en la joventut treballàvem, planejàvem, estalviàvem i ens preparàvem al llarg de la vida. No cal seguir posposant més coses, ni fer plans inabastables per al futur, per a nosaltres el futur ja és aquí.
Mentre gaudim de relativa bona salut i puguem moure'ns amb certa facilitat, mentre puguem menjar i beure de gairebé tot i gaudir dels atractius de la vida (que són molts), aprofitem-los.
I si vam estar fent plans tota la vida per fer algun viatge, abans que altra cosa succeeixi, com una operació sobtada o un infart... APROFITEM JA! A què esperem?
En sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres, estimes i ets estimat, ens deixa gaudir de la nostra maduresa amb agraïment, pau i serenitat.
Ramiro Lozano
Jubilats - USOC
Tienes toda la razón. " A qué esperamos" ahora o nunca. Estoy completamente de acuerdo.
ResponEliminaMary Luz