
Maduresa...!
La joventut és una etapa recordada gairebé sempre amb nostàlgia. És aquella època que està en el record, de vegades, enyorada, romàntica, vibrant, emotiva i gairebé sempre feliç.
Cal reconèixer que aquesta
joventut tan lloada, tan idealitzada i sospirada, és també, una època plena de
dubtes, lluites i preocupacions davant un futur incert que no aconseguim intuir o endevinar, de vegades carregada de
privacions i plena d'incerteses, gelosia, inquietuds, competències, temors, rivalitats, ansietats...
Però la joventut és una "malaltia" que es cura amb els anys. En la naturalesa com en els éssers humans, "tot canvia i res no roman indefinidament" i potser el millor de la joventut per a nosaltres la gent gran, és que ja ha passat. Sense saber quan ni com, sense poder definir amb exactitud quan va ser (per uns va ser abans i per altres després), la veritat és que en cert punt precís de la nostra vida arriba aquest moment en que tot es relaxa dins nostre i s'atura, suaument, sense presses, tranquil.lament.
El curs del nostre riu es transforma en un corrent suau de pau que es mou lentament, que va gairebé sense sentir-ho, cap a aquesta infinita maduresa, profunda i incommensurable, que és el final de tots els viatges i on van a parar tots els rius: la mar. Aquesta etapa no és altra cosa que la maduresa. Benvinguda sigui!

Estem en aquesta maduresa en què cessen els dubtes i les incerteses (neixen
altres més lògiques i assumibles, però amb serenitat). Ja no cal fer coses ni
desvetllar-se estudiant, córrer darrere l'autobús pels matins,
presentar-se a aclaparadors exàmens, preocupar-se per aconseguir feina. El que
anàvem a ser, ja ho vam aconseguir... o no ho aconseguim... ni ho aconseguirem.
És una cosa que ja va passar, d'això no hi ha dubte. Llavors per què preocupar-nos?
Per als que "creuem aquesta etapa" i estem a l'altre costat de la muntanya, sobre aquesta, tranquil·la i ben ventilada terrassa, ja no hi han carreres, nerviosismes, competències, presses, lluites ni duels a mort. El nostre lloc està a la grada i no a l'arena. Almenys, darrere de la barrera. L'edat dels impulsos encisadors, ja han acabat. Enrere van quedar angoixes, inquietuds, indecisions i dubtes. Benvinguda la maduresa. L'avui és el futur del qual estàvem tan temorosos ahir.
La conclusió, és que, com en la maduresa ja no fem plans a llarg termini (ni hem), cal que es comenci a assaborir i veure ja els resultats de tot allò per el que en la joventut treballàvem, planejàvem, estalviàvem i ens preparàvem al llarg de la vida. No cal seguir posposant més coses, ni fer plans inabastables per al futur, per a nosaltres el futur ja és aquí.
Mentre gaudim de relativa bona salut i puguem moure'ns amb certa facilitat, mentre puguem menjar i beure de gairebé tot i gaudir dels atractius de la vida (que són molts), aprofitem-los.
I si vam estar fent plans tota la vida per fer algun viatge, abans que altra cosa succeeixi, com una operació sobtada o un infart... APROFITEM JA! A què esperem?
En sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres, estimes i ets estimat, ens deixa gaudir de la nostra maduresa amb agraïment, pau i serenitat.
Ramiro Lozano
Jubilats - USOC
Tienes toda la razón. " A qué esperamos" ahora o nunca. Estoy completamente de acuerdo.
ResponEliminaMary Luz