El canvi d'hora. Com ens afecta..?

Aquest cap de setmana, la nit de dissabte a diumenge a les dues de la matinada haurem d'avançar el rellotge. A les dues seran les tres, per la qual cosa perdrem una hora de son. Com sabem, dues vegades l'any, una a la primavera i una altra a la tardor, ens treuen o ens retornen aquesta hora. La dita popular "el menjat pel servit", no és de molta utilitat per a totes aquelles persones que es veuen afectades pel canvi horari amb símptomes molt semblants al desànim o la depressió. Noten molèsties gàstriques, irritabilitat, falta de concentració i ansietat.

En principi, diuen, serveix per estalviar energia i per aprofitar més la llum solar, però és indubtable que produeixen efectes en el nostre organisme que van des del cansament o l'apatia a agreujar qualsevol estat depressiu. Encara que només es tracta d'una hora les conseqüències d'aquest canvi, en algunes persones, els porta a trigar a adaptar-se diversos dies. El nostre rellotge biològic no s'acaba de creure la necessitat d'aquest canvi d'hora i li costa adaptar-s'hi.

El canvi d'hora va començar a generalitzar-se, encara que de manera desigual, a partir de 1974, quan es va produir la primera crisi del petroli i alguns països van decidir avançar els seus rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació.

Aquest canvi horari s'aplica amb caràcter indefinit, des de l'aprovació pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001. És d'obligat compliment per a tots els països de la Unió Europea, i estableix amb caràcter permanent les dates d'inici i fi del període, en les quals avancem el rellotge una hora, l'últim diumenge del mes de març a les dues hores, i retardem el rellotge en una hora, l'últim diumenge del mes d'octubre a les tres de la matinada.

El dolent d'aquest canvi horari és que es produeix en unes estacions particularment sensibles als trastorns emocionals, com és la primavera i la tardor, cosa que, segons els metges, pot agreujar considerablement la depressió.

La llum marca la nostra activitat i arriba al nostre cervell per posar a treballar a dues substàncies, la "melatonina" i el "cortisol" que són precisament els que marquen els cicles de vigília i son i també els d'activitat i descans. El nostre cos no entén el canvi horari, ja que durant quatre o cinc dies, el nostre organisme segueix funcionant en base a l'horari de llum i no sobre la base del horari establert. Aquests efectes negatius que notem directament al nostre organisme tenen com a origen la llum.

Les persones amb tendència a la depressió es veuen especialment afectades pel canvi d'hora. I és que la llum és fonamental per mantenir un bon estat d'ànim, tal com proposa la teràpia lumínica per combatre la depressió.

Però no només les persones depressives poden veure agreujades pel canvi d'hora, també els que pateixen d'ansietat i molts trastorns emocionals, ho pateixen. Hi ha fins i tot qui afirma que el canvi d'hora és el responsable de molts dels casos del trastorn afectiu o de depressió estacional.

Els tècnics en la matèria no tenen la solució perquè puguem adaptar més ràpidament al canvi d'hora. Ens proposen mantenir un horari regular de son com a base per no veure reduïda l'energia i per no alterar el nostre estat d'ànim.

Per molt que diguin o deixin de dir els tècnics, la veritat és que, d'una o altra manera, el nostre cos nota aquest canvi i ens costa, amb més o menys rapidesa, adáptanos al nou horari.

Ramiro Lozano
Jubilats - USOC