TEMPS DE FER BALANÇ.

"Un any acaba i un altre s'inicia".

 

En escriure aquestes línies estem a tot just un parell de dies de finalitzar el present 2012 i entrar de ple en el 2013. Canvi d'almanacs, plans, projectes, promeses, somnis, il·lusions i projectes... moltes sensacions convergeixen cada vegada que un any acaba i un altre comença.

Amb la proximitat del nou any es renoven les il·lusions i desitjos de "fer" o "donar un pas definitiu" i posar-nos a treballar per aconseguir objectius que l'any que ara deixem enrere no vam poder aconseguir del tot. La veritat és que en acabar un any i a punt de començar un altre, conscient o inconscientment, fem una mena de balanç del que ha estat l'any que acaba.

Aquest mena de reflexió o balanç, de vegades, pot resultar una mica frustrant per les metes no assolides o pels pobres èxits aconseguits, ens sentim desanimats i ens jutgem injusta i durament.

Però hem de ser objectius.

Si realment ho som i analitzem desapassionadament els fets i circumstàncies, ens adonarem que, potser, vam fer el que realment estava al nostre abast i que si no va sortir com esperàvem no va ser totalment responsabilitat nostra ja que van influir altres circumstàncies alienes a la nostra voluntat. Per contra, en altres ocasions, ens adonarem que no vam posar tot l’interès o no ens vam bolcar del tot en aquella causa i no va sortir com esperàvem.

També altres vegades ens sentirem satisfets dels èxits aconseguits encara que no sigui el cent per cent totalment mèrit nostre, però ens farà sentir orgullosos de ser part important del que s'ha aconseguit i això ens donarà ànims a seguir al peu del canó i en l'esdevenir de cada dia.

Indubtablement és bo i positiu (tant en un cas com en l'altre), fer balanç del que ha estat personalment per nosaltres l'any que deixem enrere. Els errors comesos, comesos estan, no ho podem solucionar, però hem de treure conclusions d'això i aprendre la lliçó per no tornar a caure en els mateixos errors.

Els èxits ens han de servir d'estímul per continuar endavant, encara que no estigui totalment complert el nostre objectiu. Se sent satisfacció en pensar que els nostres somnis van pel camí de fer-se realitat!

Hi haurà persones que, per la seva condició depressiva o negativa, vegin com un problema el enfrontar-se a una anàlisi objectiva i vegin més punts negatius que positius en el seu balanç personal.

L'important en aquests casos és que ACCEPTIN que ells van fer el que bonament va estar a l'abast de la seva mà i van intentar fer el millor en aquell moment o circumstància. No tots valem ni podem donar el màxim... uns donaran un 30, altres un 40, un 50, o el 100%. L'important és fer amb el cor el que realment cada un pot donar de si mateix.

El meu balanç? Diria que és positiu en un 75% que, com en gairebé tot, no em sento satisfet totalment, però que intento ACCEPTAR que tinc les meves limitacions que intento superar... Els èxits assolits considero que no només són mèrit meu, moltes persones m'han ajudat a aconseguir-los pel que considero que han de ser compartits.

Finalment, vagi el meu sincer agraïment i suport per tots els que m'han animat en moments "fluixos" a seguir endavant.

 
Els meus millors desitjos per aquest proper 2013 i seguirem en contacte amb molts més temes i projectes.

 

Ramiro Lozano

                                                                                       Jubilats-USOC