Els bons propòsits després de l'estiu.

Amb l'arribada de la tardor i la tornada a la normalitat, inici del curs escolar, inici de diferents activitats, moltes persones se senten amb l'ànim i la motivació suficient, per afrontar nous reptes personals i establir noves metes i propòsits en les seves vides. Però per aconseguir-ho amb èxit, abans cal deixar de banda el negatiu o molest. Els especialistes insisteixen que, per no equivocar-se, és important connectar amb el que un realment és i tenir prou força de voluntat.

De vegades, els bons propòsits i tot i que un no se senti del tot animat, vol realitzar canvis en la seva vida. És freqüent que al mes de setembre s'iniciïn una infinitat d'activitats, com apuntar-se a un gimnàs, deixar de fumar, començar cursos, aprendre anglès o cuina, col·leccions, etc "A les poques setmanes, ens desmotivem, deixem que la desgana ens venci i tornem a repetir les mateixes pautes de comportament que volíem variar". 

Per a "iniciar i perseverar en aquesta transformació que volem introduir en les nostres vides, hem de buscar convenciment propi i suport exterior." Si s'actua amb convicció en si mateix, implicant-se en l'evolució personal que un desitja, i des de fora, buscant persones del entorn proper que donin suport a aquestes variacions, es poden assolir els grans propòsits anhelats.

Però què passa quan aquest suport exterior no arriba o no coopera com era d'esperar, quan la tasca d'arribar a bon port és una tasca col·lectiva... Lamentablement això passa amb força freqüència en col·lectius, associacions i en general en grups on es tracta de fer alguna cosa entre tots. Sempre hi ha algú que és la màquina que tira del tren i altres els vagons que es deixen arrossegar.

Aquestes situacions, amb tolerància, es poden anar suportant llargament doncs pensa que "cadascú fa el que pot", no tot el món està preparat per ser líder, etc. Així van passant un curs i un altre, el que fa que el mal funcionament del grup faci que la desmotivació i la desgana ens vencin. Per aquest motiu el "iniciar i perseverar en aquesta transformació que volem introduir en les nostres vides, hem de buscar convenciment propi i suport exterior". 

Cal convenciment i afrontar aquestes situacions (que sens dubte es donen en infinitat de grups). Afrontar-lo "prenent el toro per les banyes", de manera que tots exposin el seu grau de motivació i es faci una anàlisi d'on som i on volem arribar... potser arribem a conclusions poc agradables... o potser, aquest "afrontament" serveixi per remoure motivacions i veure on està cada un.

El perseverar en aquesta transformació de les nostres vides, buscant el convenciment propi i el suport exterior. Si s'actua amb aquesta convicció en si mateix, implicant-se en l'evolució personal, i des de fora, buscant persones que donin suport als objectius, es poden assolir els grans propòsits anhelats.

A mi, així m'ho sembla.

Ramiro Lozano
Jubilats-USOC