Els serveis socials pateixen una retallada de 2.200 milions

Un estudi de professionals del sector amb dades oficials situa la caiguda de la despesa en el 13%

És indubtable que les retallades econòmiques han afectat durament la xarxa de serveis socials (ajuda a domicili, rendes d'inserció, teleassistència, menjadors, dependència... etc.), el fons destinat a prestar auxili a les persones més desfavorides i contenir el risc d'exclusió social.

Els anys de la crisi, la més prolongada de la democràcia (2011 i 2013), la reducció de la despesa de les administracions públiques en l'ajuda a les persones més necessitades ha estat de 2.212 milions d'euros (una caiguda del 13,3%), segons un estudi elaborat per l'Associació de Directors i Gerents en Serveis Socials presentat no fa gaire. La despesa total en serveis socials a Espanya el 2013 va ser de 14.982.000 d'euros, el 1,4% del PIB (el 2011 va arribar al 1,6%).

Aquest retrocés que ha afectat de forma generalitzada a pràcticament totes les partides pressupostàries, però, no només han minvat els fons destinats als serveis socials, sinó també el seu pes percentual en els pressupostos de les diferents administracions. En un entorn tan delicat com l'actual, el percentatge que les administracions dediquen a serveis socials sobre el total de la despesa pública s'ha reduït del 8,14% el 2011 al 7,74% el 2013, el que ha representat un "miserable i injustificable abandonament dels ciutadans en situació de major vulnerabilitat". L'estudi s'ha elaborat a partir de les liquidacions i dels pressupostos definitius publicats per les administracions local, autonòmica i estatal.

L'associació de gerents de serveis socials adverteix que no és una tasca senzilla determinar com s'han traduït les retallades de la despesa en la caiguda en la qualitat i oferta de les prestacions: "No hi ha informació actualitzada en molts dels indicadors de cobertura". És el que passa, per exemple, amb les rendes mínimes d'inserció o les residències de gent gran. Però hi ha altres serveis que sí que estan sotmesos a seguiment, com els inclosos en el sistema de dependència. Els autors de l'estudi remeten al retrocés que han patit aquests ajuts per il·lustrar com afecta la reducció de despesa a l'oferta de serveis i prestacions: "les dades permeten constatar un deteriorament del sistema, l'expressió més nítida és la contenció en el nombre de beneficiaris, a partir de juliol de 2012 i la caiguda d'usuaris des d'aquest any".

En el període de temps a què es refereix l'estudi, l'Estat ha incrementat la seva aportació en un 15% al passar de 2.513 milions el 2011 a 2.845 en 2013. Però es tracta d'un augment més aparent que real, ja que el 2013 el Govern va incloure una partida en els pressupostos destinats a serveis socials de 1.034 milions d'euros per saldar un deute amb la Seguretat Social (no es va destinar a serveis).

Descomptada aquesta quantitat, la caiguda ha estat superior a la de les seves dues administracions germanes, en assolir el 28%. Com que bona part dels fons estatals per a serveis socials es transfereixen a les altres dues administracions, la caiguda de la partida de l'Estat influeix sensiblement en les retallades que escometen les comunitats i entitats locals, centrats, sobretot en els capítols de personal (acomiadaments, reducció salarial) i transferències (renda garantida, cures familiars per dependents), segons els autors de l'estudi.

El futur tampoc és esperançador, segons el parer dels autors de l'informe. "La reducció de la despesa en els serveis socials en els últims anys mostra una clara tendència a empitjorar i a la reducció de l'oferta de serveis i prestacions".

DIFERÈNCIES territorials

• Hi ha un treballador de plantilla en els serveis socials bàsics municipals per cada 720 habitants a Navarra. Un per cada 7.916 a Madrid.
• El 2,50% de la població entra al Sistema d'Atenció a la Dependència en la Rioja. El 0,54% a les Canàries.
• Una de cada 16 persones del País Basc rep Rendes Mínimes d'Inserció. Un de cada 355 a Castella la Manxa.
• Un 1,7% de persones amb dret reconegut d'Atenció a la Dependència estan a l'espera de rebre'l a Castella i Lleó. Un 52,7% a les Canàries.
• El País Basc destina 541 euros a serveis socials per habitant i any. La Comunitat Valenciana 196 euros.
• La despesa de Comunitat Autònoma i Entitats Locals d'Extremadura en serveis socials va ser el 2013 del 2,57% del seu PIB regional. A Madrid, del 0,93%.
• El Govern d'Astúries finançava el 47,5% de la despesa en serveis socials el 2013 de les seves Entitats Locals. Aragó un 8,05%.

FONT: Directors i Gerents de Serveis Socials

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC