Com sentir-se estimat i bé amb un mateix.

El món afectiu i emocional de les persones és molt ampli i complex. El benestar emocional, és seguretat personal o, pot esdevenir desencadenant d'inseguretats i per tant de sofriment. La seva transcendència ens afecta en múltiples ordres i aspectes de la nostra vida. Aquestes premisses, vàlides per als adults, en major mesura ho són, i succeeixen, en les primeres etapes de la vida.

Des dels primers anys de vida, anem aprenent quina és la resposta del major (pare o mare), a les nostres demandes d'afecte, seguretat i cura. D'aquesta manera anem construint una representació mental no només de la relació afectiva i emocional amb la figura d'afecció i de les relacions, de si mateixos i dels altres. Les nostres creences i expectatives sobre les relacions afectives, de les altres persones i de nosaltres mateixos, determinen en gran mesura el tipus de relacions que mantindrem al llarg de la nostra vida. És a dir, les nostres relacions afectives es veuran influïdes per un conjunt de sentiments, records, idees sobre les actituds i comportaments de les persones en les seves relacions amb nosaltres. Per tant, des d'aquestes representacions primerenques, s'estableixen relacions entre les emocions i els pensaments de relació.

Si volem sentir-nos bé hem de començar a cuidar i a pensar més en nosaltres. La felicitat la decideix un mateix. Una persona que ho té tot es pot sentir malament i una altra que l'ha perdut tot, fins i tot la salut, pot ser feliç. És difícil però en gran part és el resultat de la voluntat pròpia. Sens dubte el gran repte per sentir-se feliç és ser capaç d'aconseguir una millor autoestima, i tenir confiança en un mateix. Com aconseguir estimar-se i valorar-se a tot i tots els pensaments negatius que afirmen el contrari? Aquí van quatre pautes:

Aprendre a conèixer-se millor. 

Aprendre a conèixer-se millor significa procurar escapar de l'emoció i parar-se a pensar un moment en el que realment ens preocupa o ens alegra. No és una tasca fàcil, però si ho procurem fer per emocions petites, entendrem que estem parlant, i poc a poc ho podrem fer per situacions amb més càrrega emocional. A través de les teves reaccions emocionals, aprendràs a conèixer-te millor, més enllà del que creies que sabies sobre tu mateix (la teva personalitat, els teus defectes, el teu gustos).

Acceptar la imperfecció.

Després de conèixer-nos millor, el següent pas serà acceptar-nos tal com som. Em refereixo a tots els aspectes de la nostra vida, tant les emocions, com la situació personal, o fins i tot el teu aspecte físic. Ningú és perfecte (o tothom ho és, segons es miri). Hi ha molts aspectes de la vida que no podem canviar, així que cal aceptar-los i deixar de preocupar-se per ells.

Intentar ser millor persona.

Acceptar que mai aconseguirem la perfecció i conformar-se són dues coses molt diferents. Una de les millors formes de sentir-se bé és procurant millorar els aspectes que no ens agraden i que podem canviar. No t'agrada la teva feina? Pots canviar. No va bé la teva relació de parella? Pots procurar millorar-la, i si no, pots acabar la relació. 

No cal caure en el parany de la queixa constant, cosa per desgràcia molt habitual en els nostres reflexos. Si alguna cosa no ens va bé, només tenim dues alternatives: o acceptar i aprendre a viure amb això o procurar canviar-lo. La queixa no serveix absolutament de res, és un alleujament provisional que no soluciona els teus problemes a llarg termini.

L'opinió dels altres no ha d'importar.

Li donem moltíssima importància al que diuen altres persones, siguin llunyanes o properes sobre nosaltres. Li donem molta importància al que poden estar pensant i ens fem pel·lícules sobre com ens veuen.

La bona notícia és que l'opinió dels altres no importa per a res. No és que els altres en realitat els importem molt poc (que també és cert). Simplement, l'opinió que tenen sobre nosaltres és irrellevant, per molt propers que siguin. Ningú viu els nostres sentiments, ni pateix els nostres sofriments. Per tant no hem de deixar que les opinions alienes (positives i negatives) tinguin el menor impacte sobre la nostra felicitat.

Cal afegir que estem parlant d'emocions. Els arguments racionalitzats dels altres no tenim perquè ignorar-los.

La mala notícia és que és molt difícil ignorar el que ens diuen els altres, perquè no ens afectin les opinions alienes, el primer pas que hem de fer és aprendre a parlar amb els altres sense jutjar ni convertir les seves opinions en coses personals. Si ho aconseguim, ajudarem a que els nostres interlocutors també siguin més moderats, i el que és més important: guardarem certa distància que ens protegiran dels seus judicis i opinions. 

Resumir el que penso que és la idea principal: la felicitat depèn només de nosaltres mateixos. Oblidem-nos d'excuses, i de persones externes. Nosaltres som els que tenim el poder de canviar. El camí és que aprenguem a conèixer-nos millor, a acceptar-nos, i millorar, el que la resta del món pugui opinar sobre nosaltres.

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC