Així es reparteix la riquesa en el món

En els últims anys, psicòlegs i investigadors han estat descobrint dades, que diuen ser reals i concretes sobre una qüestió deixada anteriorment a la filosofia i que ens pot fer sentir-nos feliços. Com ara:

Assaboreix els petits moments.          Evita comparacions.

Baixa la prioritat dels diners.              Estableix metes significatives.

Pren la iniciativa en el treball.             Fer amics, valorar la família.

    Somriure quan no es tinguin ganes.    Agrair les petites coses.

    Sortir i fer exercici.                           Fer de l'altruisme i el donar part de la                                                              teva vida.

"Els objectes que més ens satisfan són els quotidians, com una televisió, una nevera, una rentadora o un forn microones. I també les experiències per sobre de les possessions materials"

Però moltes persones aspiren a fer-se riques. El seu somni és guanyar diners perquè, diuen, volen viure millor. No obstant això, la qualitat de vida no sempre està unida als diners, de la mateixa manera que els luxes no ens fan més feliços.

En la situació actual, en que la desigualtat s'ha acomodat a les nostres vides, els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres. Cada vegada augmenten més les diferències i deixen menys opcions als que no tenen l'essencial. Si continua aquesta tendència, el 2016 "l'1% serà més ric i tindrà més del 50% de tota la riquesa del planeta". És a dir, un 1% tindrà més que el 99%.

La riquesa que el 2014 es concentrava en 80 persones, el 2010 es repartia entre 388. Per què passa això? Es pot posar remei? El següent article revela algunes claus.

En l'Informe Temàtic d'Oxfam - Gener de 2015 - Riquesa: Tenir-ho tot i voler més, afirma:

"La riquesa mundial es concentra cada vegada més en mans d'una petita èlit. Aquesta èlit rica ha creat i mantingut la seva vasta fortuna gràcies a les activitats que desenvolupen per defensar els seus interessos en un grapat de sectors econòmics importants, com el financer i el farmacèutic i d'atenció sanitària. Les empreses d'aquests sectors destinen milions de dòlars cada any a activitats de lobby dirigides a afavorir un entorn normatiu que protegeixi i enforteixi encara més els seus interessos. La majoria de les activitats de lobby que es duen a terme als Estats Units tracta d'influir sobre qüestions pressupostàries i fiscals, és a dir, sobre recursos públics que s'haurien d'orientar a beneficiar el conjunt de la ciutadania, en lloc de reflectir els interessos dels poderosos lobbistes". Els interessos de les empreses de l'èlit rica, s'agrupen al voltant dels sectors farmacèutic-sanitari, financer i d'assegurances, on més han augmentat el nombre de milionaris i "que més inverteixen a la sala principal". Aquesta situació afavoreix que la riquesa d'uns i altres creixi a un ritme diferent i que, per tant, la bretxa s'aprofundeixi. D'aquí que hi hagi una desigualtat extrema.

Segons Oxfam Intermón, per darrere de Letònia, Espanya és el segon país més desigual d'Europa i en què el sistema fiscal "és menys efectiu en la reducció de la desigualtat". Per evidenciar aquesta afirmació aporta una dada: "L'1% més ric de la població espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobre".

Això passa mentre "una de cada nou persones té aliments suficients per menjar i més de mil milions encara viuen amb menys d'1,25 dòlars al dia", la desigualtat en el repartiment de la riquesa fa que els 70 milions de persones més riques del planeta estiguin en condicions de tenir més possessions que els 7.000 milions restants, segons dades de l'organització Oxfam Intermón. Si bé l'informe destaca que els sectors que més contribueixen a la desigualtat són també alguns dels que més col·laboren en causes socials, però la proporcionalitat en el desemborsament no és igual... et dono dos per guanyar cinc.

L'informe insisteix que el propi Fons Monetari Internacional ha alertat que la desigualtat extrema "danya el creixement econòmic del conjunt de la societat". No obstant això, les pràctiques per mantenir es perpetuen mitjançant un "risc calculat" de partides destinades a grups de pressió, que s'espera que es tradueixin "en polítiques que reverteixin en un entorn empresarial més favorable i rendible, compensant amb escreix el desemborsament realitzat".

Oxfam Intermón apel·la a un canvi de mentalitat: "L'augment de la desigualtat no és inevitable". Proposa polítiques de redistribució i una sèrie de mesures perquè la població millori la seva situació:

1. Fer que els governs treballin per als ciutadans i facin front a la desigualtat extrema.

2. Fomentar la igualtat econòmica i els drets de les dones.

3. Pagar als treballadors un salari digne i reduir les diferències amb les desorbitades remuneracions dels directius.

4. Distribuir la càrrega fiscal de manera justa i equitativa.

5. Esmenar els buits legals en la fiscalitat internacional i les deficiències en la seva governança.

6. Aconseguir serveis públics gratuïts universals per a totes les persones el 2020.

7. Modificar el sistema mundial de recerca i desenvolupament (R+D) i de fixació dels preus dels medicaments per garantir l'accés de totes les persones a medicaments adequats i assequibles.

8. Establir una base de protecció social universal.

9. Destinar el finançament per al desenvolupament a la reducció de la desigualtat i la pobresa i enfortir el pacte entre la ciutadania i els seus governs.

Ramiro Lozano