Estratègies de Manipulació Mediàtica

Avui en dia tot es manipula per tal d'obtenir uns objectius que poden ser immediats, a mitjà o llarg termini. Fa pocs dies va caure a les meves mans un escrit que parlava del tema i crec que és convenient llegir-lo, almenys per saber o adonar-nos de com i de quina manera, ens fan creure en qüestions que si les analitzéssim prou ens adonaríem d'això.

El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació a través dels mitjans".

1. L'estratègia de la distracció. L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per a impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials. Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, sense cap temps per pensar.

2. Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, a fi que aquest sigui el demandant de les mesures que es desitja fer acceptar.

3. L'estratègia de la gradualitat. Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, n'hi ha prou d’aplicar-la gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d'aquesta manera que condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que hagueren provocat una revolució si haguessin estat aplicades d'una sola vegada.

4. L'estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat.

  5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat. La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment infantils, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca edat o un deficient mental.

6. Utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l'anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus.

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors".

8. Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure el públic a
creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte...

9. Reforçar l'auto culpabilitat. Fer creure a l'individu que és només ell el culpable de la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, si, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l'individu s'auto desvalida i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució.

10. Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les èlits dominants. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre si mateixos.

A que no us resulta del tot aliè al que hem viscut o estem vivint?

Ramiro Lozano

Jubilats-USOC