COMPTE..!  ENS ESTAN TANCANT EL PORTÓ.

Ja fa uns mesos, vaig caminar de vacances per la província de Zamora, i vaig ser convidat a visitar una finca propietat d'un paisà on s'elaboraven uns pernils casolans molt maldats per tota la zona.

En passar per una de les porqueres, em va cridar l'atenció la magnífica i estranya raça d'una femella que alletava a una ventrada de garrins.

Per curiositat, li vaig preguntar al fill del patró que m'estava atenent, de quina raça eren aquests porcs.

- Són de raça "espanyola"... però espereu que dic al meu pare, que ell li explica com s'aconsegueix aquesta raça.

Per la porta de la cuina va emergir D. Nicolau, un gegant de cabells blancs que es desplaçava dificultosament assistit per un bastó de tres potes i em va convidar a seure a la taula del porxo on reposava un enorme botelló d'aiguardent de no menys de 60º.

- Vostè sap com es cacen els porcs salvatges de la muntanya? em va deixar anar el paisà sense més tràmit, mentre em servia un gotet xato d'aquell fortíssim aiguardent.

- Bé, crec que els gossos els acorralen i amb un fusell els abaten, li vaig contestar prudentment, pressentint que la història venia per un altre costat i que el vell sabia més que jo...

En aquest cas, no és així. - Em va dir Don Nicolau - i va prosseguir:

I quan li digui com els caço jo i com els "amanso", vostè entendrà per què se'ls diu de raça "espanyola" i si és un home intel·ligent, podrà treure algunes conclusions sobre per què als espanyols ens va com ens va.

Al fons de la finca, darrere d'aquell bosc d'àlbers i fins a la riba del riu, hi ha una muntanya agrest sense conrear.

En aquesta muntanya abunden els ramats de porcs salvatges.

Per caçar-los començo per buscar un clar sense mala herba, on llenço uns grapats de blat de moro a terra.

Quan els porcs ho descobreixen, van a menjar tots els dies, i només he de omplir-los diàriament la ració.

Un cop acostumats, construeixo una tanca en un dels costats del clar i segueixo posant aliment.

Durant uns dies van a desconfiar, però acaben per tornar.

Llavors faig una altra tanca formant una "L" amb l'anterior, i els segueixo posant menjar fins que de nou deixen de desconfiar i tornen a dinar.

I així successivament, fins que gairebé tanco els quatre costats i només deixo una obertura per una porta.

Aleshores s'han acostumat al blat de moro fàcil, li han perdut la por a les tanques i entren i surten gairebé amb naturalitat...

Un altre dia col·loco la porta, ho deixo obert i segueixo posant blat de moro, fins que trobo el ramat menjant, llavors tanco la porta.

Al principi comencen a córrer en cercles com bojos, però ja estan sotmesos.

Molt aviat es tranquil·litzen i tornen a l'aliment fàcil, ja que es van oblidar de buscar per si mateixos, i accepten l'esclavitud.

Nosaltres, els espanyols hem adonar-nos que els governants que tenim
(PSOE, PP, etc?) procedeixen de la mateixa manera que jo amb els porcs...

Ens tiren blat de moro gratuït disfressat de programes d'ajuda, plans socials, llocs de treball públics, càrrecs polítics, jubilacions milionàries per a aquests polítics, sous per alliberats i assessors, diners per als sindicats i partits polítics, lleis proteccionistes, suborns electorals, etc...

Tot a costa del sacrifici de les llibertats que ens van confiscant engruna a engruna...

I molts espanyols no s'adonen que no hi ha el menjar gratis, i que no és possible que algú presti un servei més barat que el que un mateix fa.

Per ventura no veuen que tota aquesta meravellosa "ajuda" que reparteix el govern, ho fa amb els diners que el poble li lliura per bé administrar-lo, i no per depredar les llibertats i els béns de la gent que treballa i que produeix?

Però com es pot passar de viure en un paradís i en uns anys convertir-lo en un infern...?

Com poden exigir sacrificis, si els polítics malgasten els nostres diners en sumptuoses despeses i alhora ells s'enriqueixen?

Seguim així - sense més -, i que Déu ens ajudi quan ens tanquin la porta!

Don Nicolau va esgotar d'un glop el que quedava del gotet, em va saludar i es va anar ranquejant per la porta de la cuina.

I jo, marejat per l'alcohol, i més encara, trastornat i aclaparat per la veritat, vaig saludar al fill i em vaig tornar rumiant la meva mala llet pel polsegós camí de tornada a casa...

COMPTE..! Pensa bé quan vagis a votar.

ENS ESTAN TANCANT EL PORTÓ!

Autor desconegut

Jubilats-USOC