L'euro i les monedes d'1 i 2 cèntims.

Bitllets de 500 Euros

A mitjans del passat mes de maig va córrer la notícia d'una iniciativa per part de la Comissió Europea, per suprimir els bitllets de 500 €. Adduint la facilitat de pagar grans quantitats de diners en efectiu amb aquests bitllets, el que facilitava l'evasió d'impostos. També va estudiar retirar de la circulació les monedes d'1 i 2 cèntims.

La raó que va donar per suprimir les monedes fraccionàries va ser l'encariment de la seva producció en els últims anys. Ja que en tractar-se de monedes d'escàs valor, el seu cost de producció hauria de ser molt baix, però supera en molt el del seu valor.

L'objectiu d'aquestes monedes no és altre que el de fixar el valor en cèntims el preu d'un producte, ja que qualsevol xifra natural pot ser marcada. Si se suprimissin aquestes monedes, caldria fer un arrodoniment. Aquí neix la por de la Comissió Europea, (i el nostre), en l'arrodoniment dels preus.

Igual que va passar quan es va introduir l'euro, els arrodoniments en la majoria dels casos van ser a l'alça, el que va suposar i, ara passaria el mateix, un encariment dels preus, cosa desaconsellable per a la nostra economia i la reactivació econòmica.

1 i 2 euros d'acer-coure

Des de la introducció de l'euro com a moneda europea el 2001, s'han encunyat prop de 50.000 milions de monedes de 0,01 i 0,02 euros. El material triat per a la seva producció va ser acer cobert de coure. I aquest material, (el coure), ha augmentat el seu preu un 425%, el que suposa un gran encariment en la fabricació de monedes. La producció d'aquestes ha suposat a la Zona Euro un sobre cost de producció de 1.400 milions d'euros. I el valor de les monedes és d'aproximadament 714 milions d'euros, és fàcil adonar-se que cal prendre alguna mesura... Però aquí resideix el problema, quina mesura prendre?

1 i 2 euros d'alumini

L'escàs ús d'aquestes monedes entre els consumidors i el seu encariment fa factible que es pensi en la seva retirada de circulació. En el comerç, la majoria d'establiments tornen el canvi exacte als clients, emprant aquest tipus de monedes, (algun ja no et cobren els cèntims), el ciutadà en escasses ocasions rebusca aquestes monedes per pagar les seves despeses... les guarden en un pot i quan tenen moltes les porten a una botiga o al banc per canviar-les.

Des Brussel·les, es van plantejar quatre solucions factibles :

• Mantenir les monedes fraccionàries sense canvis. No realitzar cap canvi, i seguirien, cada vegada més, les pèrdues econòmiques, però no canviarien els hàbits dels consumidors.

• Estalviar costos de matèria primera en la seva producció. Utilitzar altres materials més econòmics per a la seva fabricació i reduir costos del procés.

• Retirar les monedes de cop instaurant regles d'arrodoniment. Eliminar de la circulació aquestes monedes i obligar els comerciants a realitzar arrodoniments justos.

• Treure-les de circulació poc a poc. D'aquesta manera, els consumidors podrien habituar-se gradualment a la supressió d'aquesta moneda i modificar els seus hàbits poc a poc.

Finlàndia (el 2002) i els Països Baixos (el 2004) ja van decidir suprimir aquestes monedes de circulació. Encara que en alguns preus aïllats fan servir precisió de 0,01 euros, en els seus comptes la suma total es fa amb precisió de 0,05 euros.

L'aproximació la realitzen a l'alça o a la baixa mitjançant l’"arrodoniment suec".

La qüestió és que d'una o altra manera s'arribés a retirar de la circulació aquestes monedes, o a l’arrodoniment que com sempre sol ser a l'alça, amb la qual cosa augmentaria la inflació i el consumidor veuria com les seves compres li sortirien una mica més cares, i en conseqüència portaria a una altra caiguda del consum.

Amb la qual cosa podrem passar de no portar pes a les butxaques com es comenta, a que ens continuïn "obligant estrènyer el cinturó", ja posats que treguin totes les monedes de cèntims, i deixin com a moneda fraccionària l'euro pur i dur... i seguidament seguiran augmentant l'edat de jubilació, seguiran baixant o congelant les pensions, ens obligaran a pagar per una cosa que, segurament, no gaudirem, per sostenir un estat piramidal que segurament no és una estafa, però si ho van ser altres "coses" de caràcter privat com: segells, preferents, hipoteques i béns intangibles d'una altra índole.

En fi... que sempre acabem pagant els plats trencats els mateixos.

Ramiro Lozano

Jubilats USOC